Benvolgut president Bush

Enmig de les moltes qüestions geoestratègiques, militars, diplomàtiques i polítiques en les quals esteu dolorosament immergit, em permeto de cridar-vos l'atenció sobre un assumpte. Prou comprenc que esteu molt ocupat, però de vegades un petit detall d'aquesta mena decideix la sort de tota una empresa humana, i en qualsevol cas tota gran escomesa no és més que la suma dels petits detalls que la poden fer perillar. He sentit que teniu la pretensió de reinstaurar la monarquia a l'Afganistan, en la persona de l'exrei Zaher Shah, i en la creença que això donarà estabilitat a aquest pas que tants maldecaps ens dóna. És ver que aquesta vostra pretensió ja ha estat desmentida, però tot seguint el savi consell del vostre compatriota Dale Carnegie "«Pensi el pitjor que pot esdevenir-se, i prepari-s'hi»" em permeto de prevenir-vos sobre aquesta mesura. Ja és curiós (i no gaire higiènic) que un dirigent d'un país tingui el poder de decidir si a un altre li és escaient una monarquia o una república o un monacat (i podrem parlar de com això suposa tot plegat una violació flagrant de desenes de preceptes del dret internacional), però el fet evident és que vós disposeu d'aquest poder, i seria ridícul dissimular-ho. Esteu, com tots nosaltres, enmig d'uns complicats escacs, i l'únic que pot salvar-nos-hi a tots és la raó.

Al món islàmic ja n'hi ha de monarquies, i massa, que en cap cas no hi han garantit la democràcia en els darrers mil·lennis, i que no ho faran en els següents. Ja sabem que les situacions difícils requereixen solucions imaginatives, però aquesta no ho és gaire: la monarquia és tornar cap enrere, i el que món islàmic, i tot el planeta, necessita és més democràcia, més llibertat de pensament i d'expressió, més participació en la vida pública i més intercanvi d'idees, no pas fixar-se en sagrades (per alguns) i trontollants formes de govern. Hem de convèncer tothom, començant pels àrabs, que els nostres únics temples han de ser els parlaments, no les mesquites ni els palaus reials, i que la solució dels seus problemes és només allò que coneixem com a república des de Locke. És igual si no us sona aquest nom: bastarà que us digui que era un anglès força admirat per Jefferson, un redactor de la vostra Declaració d'Independència que ben segur us sonarà com a il·lustre antecessor en el vostre càrrec.

La vostra gran nació seria innegablement la primera del món "del civilitzat, és a dir, del democràtic, i de l'altre" si es proposàs d'impulsar la democràcia a tots els països, en lloc de tancar sovint els ulls o d'afavorir i fins i tot impulsar un cúmul de governs que hi han significat una llarga garantia d'opressió, fam, patiments i curtor. Ara us sembla que per a l'Afganistan qualsevol solució és millor que el govern d'aquesta colla d'analfabets talibans, i que no podem esperar que els àrabs facin la seva Il·lustració perquè la violència que alguns d'ells destil·len se'ns ha fet insuportable, tot i que no més del que ho ha estat de sempre per als seus pobles. Però penseu també egoistament que si els Estats Units fossin una monarquia, mai ho haguéssiu pogut presidir-los ni ser-ne el monarca, o encara més: que si per alguna mena de miracle en poguéssiu ser rei seria del tot impossible que us succeís la vostra inestimable col·laboradora, Mrs. Condolezza Rice, que ben segur serà la primera dona presidenta dels Estats Units i que tampoc no podria ser-ne la reina.

En realitat, crec que no us deu importar gaire el que passi a l'Afganistan un cop hagueu resolt el que ara teniu entre mans. Si us he de ser sincer, a mi tampoc, sempre que hi hagi llibertat, però com que el vostre gran pas és l'origen de les modes que s'estenen per tot el planeta, tots ens confortaríem força si poguéssim coincidir en l'encert de la decisió que heu de prendre. En aquests transcendents moments, rebeu el meu ànim perquè sigui així.