...I no diré noms!

Sé cert o, més ben dit, crec amb ferma certesa que totes les víctimes de l'11 de setembre eren innocents i que, quan arribaren a la Casa del Pare, com diria el col·lega Miquel Segura, duien gravada al front la pregària d'un poeta nostre, benaimat i amic en la distància: «Senyor, quan em robeu a la llum alliberau-me, si us plau, d'una mort xafogosa a l'estiu...». La mort dels innocents mai no és xafogosa ni estiuenca, malgrat succeeixi l'11 de setembre a Nova York. I totes les víctimes del terrorisme mai no moren al costat dels «regatistes d'aigua de colònia», ni de les «batlesses estultes» i dels «publicistes servils que esborneixen lectors babaus», com resa el poema d'Antoni Nadal. Els morts, d'una banda i de l'altra, mai no han mort per uns ídols determinats. Hi ha vius, però, que maten en nom de Déu... i no diré noms.