Ja és que els darrers esdeveniments no han afegit gens de
prestigi ni credibilitat als profetes i endevinadors de tota casta,
perquè si no, diria que l'Honorable Senyor Conseller d'Educació i
Cultura del Govern de les Illes Balears comença a mostrar facultats
premonitòries. I és que tot just havia començat a pensar, sense
comentar-ho a ningú, que necessitava una excusa que em donés peu
per escriure sobre el sistema educatiu quan, així de cop i
resposta, m'he trobat a les mans un informe titulat «Educació. El
balanç de dos anys de govern (agost 1999-juliol 2001)» que m'havia
estat enviat per indicació del senyor conseller, a qui agraesc la
consideració. Tanmateix, són tants i tan greus els problemes de
l'educació actual que mai no hauríem d'acabar de parlar-ne, però,
sense excuses ad hoc, correríem el risc de ser repetitius més enllà
del que la prudència aconsella. I és per això que, avui, aquest
informe ha resultat ser providencial.
Amb el lema «Créixer en quantitat, créixer en qualitat», els
responsables de la gestió de l'educació a les Illes Balears
intenten resumir els objectius de la seva tasca, de la que, no cal
dir-ho, mostren amb aquest informe un cert grau de satisfacció. I
això no deixa de ser una bona senya, doncs ja es poden imaginar la
impressió que podria arribar a produir un informe de gestió que
reconegués de forma explícita que no s'ha fet res o gairebé res.
Per consegüent, un primer indici positiu d'aquest informe és la
seva mateixa existència.
La memòria està estructurada en vint punts que defineixen els
principals eixos de la seva gestió i que mostren la importància que
raonablement ha de tenir per a un govern de progrés l'acció
educativa. Cap nivell educatiu s'ha quedat fora d'aquesta acció:
des de l'educació infantil fins a la d'adults, sense oblidar la
universitària o la formació professional. Les xifres que estan
incloses en aquest informe són aclaparadores en tots els seus
aspectes: l'increment d'inversions, de personal, la creació de
programes d'innovació i un llarg etcètera que mostra, a la vegada,
el que s'ha fet i el poc que hi havia fet fins ara. Tot això està
molt i molt bé: tenim més centres escolars, tenim més professorat
i, a més, té més oportunitats de formació continuada, gastam molt
més en educació, però ... ni el fracàs escolar és sensiblement
menor ni, sobretot, ha millorat la percepció social de les
oportunitats associades a una major formació.
De poc serveixen totes aquestes millores si els destinataris
finals no acaben de veure quin és el profit que en poden treure. Fa
poc més de dues setmanes que va ser presentada una enquesta estatal
en la qual menys de la meitat dels membres de cada un dels sectors
involucrats en la tasca educativa, és a dir, alumnes, pares i
mestres, manifestaven creure que hi hagués una relació directa
entre la millora de la qualitat de vida i l'educació. Aprendre
requereix esforç, un esforç sobre el qual, avui per avui, hi ha més
aviat una minsa percepció de les possibilitats de recompensa. Ja fa
molt de temps que és mes que evident que fa falta un pacte social
que retorni a l'educació la utilitat i prestigi que, entre tots i
de mica en mica, li hem anat llevant. Sense aquest pacte serà molt
difícil que, més enllà d'informes raonats sobre esforços importants
i necessaris, la tasca feta serveixi per gaire cosa.
I això, justament això, és el que no he trobat a l'informe de la
Conselleria, és a dir, accions decidides per resoldre aquesta
situació. És ben cert que hem crescut en quantitat, és també ben
cert que hem crescut en qualitat, però també és ben cert que aquest
creixement ha anat acompanyat d'una progressiva degradació de la
consideració social que mereix la tasca educativa. Si els alumnes
troben que no s'ho paga l'esforç, ni els pares hi posen l'interès
que escau, no cal esperar que els professors, cada cop més
desanimats i desconcertats, resolguin els problemes que té el
sistema educatiu. Ni cap acció de govern ni tots els diners del món
aconseguiran per ells tots sols fer d'aquest tort veritat. I que
consti que, per avui i per no fer gaire grossa la magnitud de la
tragèdia, no he esmentat aquesta utopia, cada cop més llunyana, en
la que s'està convertint arribar a la societat de la informació i
del coneixement.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.