L'Operació Antich col·lapsada

TW
0

La gran esperança d'enlairament electoral del PSIB, l'Operació Antich, està col·lapsada. En un mes s'ha esvaït molt del que s'havia aconseguit. L'home del partit, el secretari d'organització, Damià Cànoves, haurà de posar-s'hi amb ganes per refer tot el que s'ha desfet. Si és que li queda temps. Avui és dia 24 de setembre. Fa exactament un mes i dos dies, Cànoves convidà a un cafè una sèrie de periodistes per parlar una mica de tot. L'home resplandia d'aparent optimisme, i va anunciar que a partir de l'1 de setembre, el PSIB es posava a preparar no només el curs polític sinó a fer feina amb intensitat en vistes a la cursa final cap a les eleccions del 2003; és a dir, l'Operació Antich a tota màquina. I és ben cert que s'ha fet, encara no anunciada, la passa organitzativa que era essencial. Però ningú amb dos dits de seny, passades aquestes quatre setmanes, diria que els socialistes estan, precisament, volant cap a una victòria electoral enmig de triomfs sense igual protagonitzats pel seu líder Francesc Antich. Més aviat tot el contrari.

La famosa enquesta del Govern va ser feta a finals de primavera quan no res pareixia enterbolir l'acció de l'executiu i es vivia un moment dolç, amb la imatge quasi heròica d'Antich, aguantant les embestides de la dreta política, empresarial i sociològica per l'ecotaxa. Naturalment, no era cap casualitat fer l'enquesta en aquelles dates. Si ara la fessin, segur que els resultats serien molt pitjors. Si tenim en compte que en una conjuntura bona li donava l'enquesta al PSIB només dos diputats més, quants n'hi donaria, ara, una nova?

Està clar que UM s'ha equivocat molt aquest estiu, però no s'han equivocat manco els del PSIB. De la nefasta imatge general d'aquesta crisi els que han sabut jugar amb més punyeteria han estat els del PSM, seguits d'EU-Els Verds. Grosske ha sortit a xerrar en moments clau i sempre traient pit; és a dir, amb imatge de decisió i en clau esquerrana: perfecte per als seus interessos. Sampol ha procurat passar de puntetes i Morro no ha dit ni paraula: tot i tenir moltes paperetes per ser els que més rebrien si les coses s'anaven embrutant, el PSM se n'ha sortit com a mínim igual que estava abans. Munar ha parlat pels colzes i ha comès greus errors, però ni una sola vegada no ha donat la imatge d'anar a remolc, sinó tot el contrari: pareixia que remolcava els demés. I Antich? Poques paraules i sempre massa tímides i a remolc. La gran aparició oficial per «explicar» quelcom de la crisi va ser la patètica roda informativa de dimecres en la qual Munar s'ho passava «bomba» i ell pareixia talment, amb perdó, la mort amb prebes. Sens dubte li sobraven raons, per parèixer-ho. Però el cas és que l'únic de tots els membres del Govern que ha perdut crèdit com a polític és Antich. No en parlem ja com a presumpte líder que per elevació havia de ser el referent de tot el progressisme autoctonista. Si tenim en compte que el PSIB té problemes interns a no poques agrupacions mallorquines, i que només la famosa Operació Antich (basada en l'èxit d'imatge d'eficaç gestió i de vigorós lideratge sociopolític del president) havia de ser el banderí d'enganx que atraiés votants des de l'abstenció i d'altres partits, la conclusió després d'aquestes setmanes de desastre és que l'Operació Antich està col·lapsada quant a imatge. Hores d'ara ningú no pot imaginar d'on trauria un sol vot més, el PSIB, si hi hagués eleccions. De les tres cames previstes (Operació Antich, Palma i Zapatero) per a l'èxit del 2003, dues tenen vies d'aigua allò més serioses: Palma i l'Operació Antich. Després de dos anys laboriosos, el PSIB aconseguí un èxit polític enorme amb l'ecotaxa, perfecte per a l'Operació Antich. Ara, amb un mes, s'ho ha cruspit tot. Qui se'n recorda, ja, de l'ecotaxa? L'únic que es veu és que Antich va a remolc, es deixa dur, pareix cansat i que actua sense ànima. Fa dues setmanes tudaren la gran oportunitat per reconduir la situació, pegant el cop definitiu que hauria convertit Antich en el vertader líder sociopolític. Ara més d'un es deu penedir de no haver-ho fet. La prova més clara que aquesta anàlisi no deu estar molt desencaminada és l'alegria que transmet el PSM, que ja no veu el PSIB i Antich com un perill.