Lectura oberta

El rigor de la pràctica periodística al món de la televisió i aquell 'val més una imatge que mil paraules' va quedar truncat aquell dia que un corb marí d'Alaska va anar a embrutar-se les plomes al golf Pèrsic quan manava el Bush pare. Si molta gent segueix acompanyant els seus àpats amb la televisió és per la bona presència dels presentadors, la simpatia que desprèn la morena de la CNN, veure quin model o quin complement de vestimenta acompanya el pentinat de tal o qual altri. Pot semblar mesquí, però és així. És igual que abans es parlava amb familiarietat de la gent de la taverna, de les al·lotes de tal o qual casa de putes, dels llocs del mercat,... Poca gent, en definitiva, es creu les notícies tal com les donen. Per fer-les creure, les repeteixen tantes vegades. No és cap descobriment a la més espanyola de totes les televisions, per exemple, amb una llisteta ampla de directors generals que arribaren a ministres. Diuen els comunicòlegs que els codis dels distints segments de població són diferents als codis que empren els emissors. Dimarts passat, quan la pantalla comentava que el batagot de Wall Street no havia estat tan fort com podia ser previsible, el comentari d'un assiduu a la copa matinera "les vuit i mitja tampoc és tan prest" va ser: «la meitat dels que havien de treure diners són enterrats davall les runes, així que la baixada s'ha d'estimar que és el doble». Algú dirà que és un acudit de mal gust, altres hi veuran una alta dosi de cinisme, però que es vol més lògic a tota la informació que s'ha tramesa d'aquell home del telèfon mòbil entre runes, àrabs disfressats de pilots, 40.000 pistes, nens palestins en plena que deu anys després ja deuen estar més bregats que el gall del Coronel Buendía, el sospitós esdevingut culpable, un poble que fuig de les runes de 20 anys de guerra per por de l'amenaça de cowboy,... I, ahir, per afegitó, en Rato deixa tancar la germana del seu ex home de confiança, el mateix dia que Pilar Valiente es fa antònima, o sia fang poruc. I surt la Munar dient que la crisi bèl·lica no li prendrà protagonisme i fa moratòria de la brega particular. I li ho publiquen! A un del PP, el diari li va fer prendre el cafè per l'altre canó.