Pobresa

Aviat farà tres anys que l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra publicà un estudi que revelava que un 8'1% (60.000 ciutadans) de la població de les Illes Balears vivia per sota del llindar de pobresa. El percentatge s'incrementava en el cas de Mallorca i arribava a un 10% a la Part Forana. La meitat d'aquestes persones havien nascut en la nostra comunitat autònoma. No sé si convindria que en aquests moments alguns integrants de la nostra classe política demanassin a Miquel Alenyà que els enviàs aquest dossier i d'altres posteriors sobre la mateixa qüestió. Centraria una mica el debat i evitaria que molta de gent hagués de patir innecessaris atacs a la seva sensibilitat. Record que la publicació de l'estudi provocà un profund malestar al Govern que presidia Jaume Matas. També aleshores, enmig d'una conjuntura econòmica excepcional, Matas llançà el pla Mirall. Tots recordam d'on provenien moltes de les persones que duen a terme les obres. Davant l'advertència que podien sorgir alguns brots de xenofòbia, el president Matas respongué: «No permetrem que per venir a fer feina aquí s'hagi de ser de pota negra». És una altra dada que contribuiria a centrar el debat actual. Una darrera reflexió, que, per ventura faria inútils les dues anteriors, seria demanar-se si les Balears tenen competències en estrangeria i quanta de mà d'obra han importat el darrer any els hotelers, els empresaris agrícoles i els de la construcció.