El despertar americà

Hem pogut llegir a Diari de Balears una sèrie d'articles sensats i encertats, als quals ens adherim i intentarem no repetir.
L'Onze de setembre americà ens ha demostrat, en primer lloc, que al món hi ha gent suficientment desequilibrada i desesperada a bastament com per sacrificar la seva vida i la de milers de persones innocents en nom d'alguna causa que encara desconeixem. Ens ha demostrat que hi ha gent prou degenerada i ressentida i amb recursos, com per donar suport i finançar aquesta massacre (seria sarcàstic que hagués estat un examic de la CIA).

Però també hem pogut veure-comprovar moltes altres coses. Sense anar més lluny, que el gran conflicte que existeix en l'actualitat és, ni més ni menys, que aquell que enfronta els països pobres i els rics. Se'l pot disfressar de confrontació entre religions o cultures, com ja s'ha fet amb altres, o podem creure'ns la moto que es tracta d'una guerra entre el bé i el mal... Però enganyar-nos no ajudarà a desactivar un conflicte en el qual, com en altres casos, sembla que la via per la qual han optat els bàndols és el de la violència. Guerra oberta i convencional els uns, guerra de guerrilla i terrorisme els altres.

Dia 11, juntament amb les torres bessones caigueren molts mites, el de la seguretat i invulnerabilitat dels EUA (per cert, no és veritat allò que s'ha dit que als vols interiors hi ha estrictes mesures de seguretat), el dels serveis secrets (ridícul de la CIA i cia) el del país de la llibertat (per a casos de guerra, està prevista la censura informativa. A la qual cosa, s'hi ha d'afegir l'escandalosa utilització per part de la CNN d'unes imatges d'alegria de palestins pertanyents a l'any 1991!). No sabem si també va ser el principi de la caiguda de l'imperi americà, però sí que sabem que ha estat l'eclosió de l'enfrontament, que ens ha aparegut damunt la taula, per sorpresa, mentre dinàvem, en forma de volcà de mort i destrucció. I també sabem quina serà la resposta dels països occidentals i rics: més mort i més destrucció.

Potser caldria pensar en altres maneres de respondre a la brutalitat de l'Onze de setembre americà i plantejar-se seriosament eliminar les raons de fons del conflicte, que no són altres que la misèria, la fam i la pobresa provocada pels països del primer món als països del tercer món. La moneda que té per una cara la societat del benestar occidental, té una creu que es diu pobresa als països del sud i a Orient.

Per ventura, en comptes de reaccionar com un animal ferit, Occident hauria d'intentar que no es torni a reproduir una altra tragèdia com la de dimarts passat, evitant la tragèdia diària de la fam i la desesperació als països pobres, ni que fos per tàctica, o per estratègia, o per comoditat.

N'hi ha que, si depengués de nosaltres, ho faríem perquè ens ho creim.
Per dignitat.