Ferran Aguiló

Bones excuses

Ferran Aguiló11/09/01 0:00

El GOB ha decidit celebrar avui tantes coses "els 10 anys del parc nacional de Cabrera, els 10 anys de la LEN, els 5 anys del parc natural de sa Dragonera, els 20 anys de la compra de la Trapa..." que, més que una festa, sembla una excusa. Però ja m'està bé, perquè (i aquí som conscient de perdre amistats i simpaties) al concert de Manu Chao, sense altres excuses pel mig, jo no hi aniria; em sap greu, o no, què punyetes. I ja està bé aquest inventari de commemoracions, perquè així pots triar l'excusa que més t'agrada per anar-hi. Fins i tot, i ho dic amb bona fe, pens que hi haurà gent que hi vagi amb l'excusa de Manu Chao, de The Blue Devils + Víctor Uris, de Raïbel o de multitud d'activitats que s'hi prometen. Encara em queden hores per decidir què vull celebrar i què consideraré excusa telonera, malgrat que ja en tenc una idea aproximada. Per exemple, i posats a acaramullar gestes, avui vespre recordaré, amb una rialla indissimulable, la re-rectificació de la LEN que afectà els interessos eivissencs del lobby cañellas-salas-matutes. És clar que no en fa 10 anys d'això, però per a mi com si hagués estat un onze de setembre aquell dia en què sentiren de prop ja són aquí. Bon cop de falç.

No amb la falç, però si amb el martell, cauen cada dia antigues cases d'aquesta Palma que desapareix sense saber en què volen convertir-la. No dic que l'edifici de l'Hostal València fos una peça arquitectònica d'un valor insubstituïble, no, però tampoc no ho són cap dels edificis que l'envolten al carrer de Ramón y Cajal ni, el que és molt més greu, tenim la més mínima garantia que ho sigui el seu substitut; i aquí rau el problema. Tampoc no era una meravella l'edifici que ubicà el Cine Oriental fins a principis dels setanta (segons assegura l'únic que en aquesta redacció pot fer-ho: en Gabriel Genovart), al final del carrer del Sindicat just a la vora del Banc de Santander. Malgrat que tenia qualque cosa més que l'anterior, mor de la mateixa manera i, amb tota probabilitat, per la mateixa causa: l'especulació. A poc a poc, a martellades, Palma s'assembla a qualsevol altra ciutat del món, amb els seus edificis alçats com un cant al pragmatisme més desarrelat. Sort tenim de les faroles del senyor Rodríguez que, donada la impossibilitat de l'existència, en l'univers conegut, d'un altre consistori amb tanta «gastera» i mal gust, ens quedaran com a peculiaritat diferenciadora. Identificativa?

És curiós que ja no sigui una curiositat la política tan dretana de la ministra Del Castillo. Serà per la seva fe de conversa o per qualsevol altre motiu, tan desconegut com injustificable, però encara esperam la seva declaració sobre l'afer dels professors de religió catòlica o un motiu, només un, que justifiqui no mantenir relacions institucionals amb el conseller Pons...