La Santa Mare Església, Déu meu...!

A qui tengui de cinquanta anys per amunt, no importa que li contin històries de les jerarquies catòliques espanyoles sobre qüestions relacionades amb el concepte de llibertat. La referència a l'edat no exclou els més joves, que tot plegat o bé ja ho poden haver viscut, perquè les jerarquies no aturen, o ho poden saber perquè tenen algunes coses clares respecte de la història recent. De la història no tan recent, més val que no en parlem, perquè es tracta d'anar pel món en so de pau, fins i tot amb les jerarquies eclesiàstiques. Dir que beneïen canons i que deixaven entrar Franco bajo palio seria, tan sols, al·ludir a una imatge que no té capacitat per suggerir les seves complicitats criminals i la tasca immensa per mantenir esclaus els esperits "i severament contenguda la carn. La història recent de totes les operacions destinades a limitar les llibertats personals ja comença a tenir un gruix considerable. Segurament no sabrem mai fins a quin punt, davall alguns enfrontaments formals, més enllà d'algunes simulacions més o menys reixides, hi ha hagut concessions a penes registrades per la lletra però decisives en l'esperit de lleis i reglaments. Quants d'amagatalls deuen preservar de l'opinió pública deixacions ignominioses com la que ara ha sortit a la llum? Una professora d'Almeria, que rep el sou dels pressuposts públics, pot ser despatxada per la jerarquia catòlica. Aquí, Església i Estat s'havien conjurat miserablement per sortir de la via constitucional, i haurien pogut passar anys sense que aquest pacte fos conegut pels contribuents. I ho havien intentat: es va aconsellar a la professora que no fes renou, i així tot s'aniria arreglant a poc a poc. (I què podem dir d'algunes intervencions de determinats pastors de l'Església, com el bisbe de Mondoñedo, que diu que tot això li passa, a la professora, perquè ja havia perdut la fe, vist que s'havia casat amb un divorciat? Definitivament, la fe és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans de la Santa Mare Església Catòlica, Apostòlica, Romana). Tot plegat, passava en un col·legi que ha nom Ferrer Guardia. Diríeu que hem esbandit les tenebres del passat: posam col·legis sota l'advocació de Ferrer Guardia. Diríeu que en aquest país hi ha entrat la llum. La realitat, però, és caparruda, i, com un exèrcit de banyarriquers, estronca fins on pot les sabes de la llibertat. (Bé, hi ha altres maneres no tan solemnes de dir-ho, però duen més feina).