Bartomeu Picornell

Quina embafada

Bartomeu Picornell05/09/01 0:00

La moratòria definitiva arribarà quan no quedi un metre quadrat de terra per construir a les Illes Balears. La decretarà la realitat i aleshores, sense cap problema, els polítics podran anar al Parlament a sancionar-la. Mentre arriba aquest moment, poden perdre el temps en discussions bizantines sobre quin és el grau exacte de protecció que requereix el sòl rústic o la quantitat d'habitatges de protecció que Josep Antoni Ferrer hauria d'haver edificat però que no edificarà mai. És entretingut. Cadascú pot prendre la posició que vulgui en funció, òbviament, no de l'efectivitat de la mesura proposada sinó de la simpatia que li provoqui aquell que la propugna. Així són les passions autèntiques, les irracionals que motiven els colors d'un equip de futbol. Aquelles per les quals som capaços de discutir durant llargues hores a la barra d'un bar o, fins i tot, alguns, alguns més que tots els antiglobalització i García Valdecasas plegats, arribar a les mans.

No és que siguin iguals els uns i els altres, els polítics, però la veritat és que enmig de tanta pardaleria cap d'ells no aconsegueix suscitar la més mínima passió. Horror, sí. Aquesta "Chomsky ho explica en analitzar les eleccions de 2000 als EUA" és l'única manera d'explicar per què dues opcions, la de Gore i la de Bush, empaten a les urnes. En fi, que avui anam espessos, a pesar que ho continuam tenint molt clar. El PP ha tirat la tavallola i el Pacte és incapaç de rematar per impaciència. Falten dos anys per a les eleccions. Si Matas ens va deixar embafats fent campanya abans d'hora per un partit, aquests embafaran multiplicat per cinc.