Llengua en xifres

La normalització avança en els índexs: el compromís polític es torna números, i tots "gairebé tots" apunten èxit. El sentiment immediat generalitzat del catalanoparlant que arriba a Palma, però, "perdonau el palmacentrisme, però és inevitable quan parlam de pràcticament la meitat de la població balear" és que les coses, pel que fa a la llengua, estan fotudes. Els plans de xoc abeuren només l'epidermis del teixit social; en la part profunda, sembla com si el castellà guanyàs dia a dia la guerra subterrània. Des de les institucions es poden posar les bases perquè les xifres repuntin; és després el teixit social el que ha de fer seus aquests objectius, però sembla que el teixit social té altres prioritats que salvar una llengua... Això, contràriament a la lluita per les xifres, s'ha de fer com qui no vol la cosa, poc a poc, sense que ningú no pugui sentir-se obligat. Ara fa un any aquest columnista es mostrava escèptic cap a la funció de la ràdio fórmula de la Conselleria de Cultura. Estarà mal vist que ho faci "sobretot perquè ho fa des d'on ho fa", però rectifica. Li va canviar l'opinió, entre d'altres, en sentir-la en els autocars de línia de Formentera i en comerços i establiments turístics. És, potser, una de les iniciatives que pot fer canviar la visió de la llengua a col·lectius que, d'altra manera, no ajudarien en absolut a fer remuntar les xifres.