Alguna cosa passa

La teoria de les dues voreres té moltes de formulacions. La clàssica, de Julio Anguita, i la pragmàtica de Maria Antònia Munar: dos blocs descentrats que han de menester la modulació benèfica d'Unió Mallorquina. (En realitat, tots els partits la tenen. Per al PSOE, hi ha dues voreres representades per ell mateix i pel PP). Alguna cosa (o algunes coses) que encara no sabem ha succeït aquest estiu. Un gir tan radical en l'estratègia dels nacionalistes de centre i dels conservadors. La hipòtesi més estesa és que deuen existir algunes enquestes que apunten, en línies generals, una tendència que ja assenyalava la que publicà aquest diari el mes de juliol. El 2003 podria ser que UM perdés la seva condició de frontissa al Parlament de les Illes Balears. És molt difícil, però ja ha succeït. Alguna cosa passa, perquè no fa gaire anys Maria Antònia Munar hauria destituït un membre del seu govern que es desmarcàs d'un projecte com ho va fer el PSM quan s'anuncià la moratòria. Al PSM ho saben. Alguna cosa deu passar quan el PP canvia d'una manera tan sobtada la seva estratègia. Alguna cosa deu passar que tothom està tan nerviós. A què podem atribuir l'esclafit de crisis socialistes a tants de pobles? Tenen cap denominador comú o és simple coincidència en el temps? En tot cas, Francesc Antich, secretari general, no en pot estar satisfet. També és curiosa la posició del PSM. En teoria hi ha un conflicte institucional entre el Govern i el Consell de Mallorca. El PSM és als dos costats "els vicepresideix" i, en teoria, ha d'estar d'acord amb els dos bàndols. Tothom vol aparentar que es mou però no se sap gaire cap on va. Servidor és molt escèptic respecte a un canvi en les relacions entre el Govern central i el balear. Hi haurà avanços en el REB que permetran als consellers del Pacte disposar de més recursos per a la seva gestió? Optarà el PP per l'insularisme? Per menystenir Antich, beneficiarà Pilar Costa i Joana Barceló? I com podria governar el 2003 amb dos consells insulars en mans de l'esquerra? Antich no s'atreveix a llançar un ultimàtum a UM i els ultimàtums d'UM a Antich són a dos anys vista, que és "així, en diferit" una curiosa manera de llançar ultimàtums. Alguna cosa passa i pens que ni ells mateixos deuen acabar de tenir-ho clar. Fa la impressió que a ningú no li acaben de sortir els comptes. Bé, l'única incògnita és saber si el 2003 es batrà el rècord d'abstenció del 1999.