La normalització

Massa sovint ens veiem obligats a denunciar el poc que s'avança en la normalització de l'ús del català. Per desgràcia, la realitat ens hi obliga. No obstant això, no s'ha de perdre la perspectiva del que s'ha aconseguit des de la recuperació de la democràcia i la creació de les institucions d'autogovern. Sense dubte, el balanç hauria de ser molt més positiu. Ha mancat voluntat i, en més d'una ocasió, ha mancat valentia. Però, a pesar de tot, s'ha anat fent. D'una auditoria realitzada per la Direcció General de Política Lingüística es desprèn que la majoria d'ajuntaments compleixen en un elevat grau la Llei de normalització. S'ha d'aplaudir la feina feta per aquests municipis, perquè, en molts de casos, han fet feina tots sols, sense cap estímul extern, almanco fins al pla pilot que es llançà durant el breu mandat de Cristòfol Soler. Així, doncs, constatam que s'han produït millores i que no és difícil que en aquests pobles se'n continuïn produint. La llavor està sembrada i només manca coronar l'obra. Així i tot, no podem ocultar el fet que la «batalla» de la llengua s'ha de lliurar en l'àrea metropolitana de la badia de Palma. És a la capital, a Calvià, a Andratx, a Marratxí i a Llucmajor on es decidirà el futur del català a Mallorca i és també on els dèficits es mostren d'una manera més depriment. Aprofitem l'optimisme de les dades recollides a la Part Forana com un impuls per treballar més decididament allà on és més necessari. La badia de Palma espera el pla de xoc.