Na Calenta dels mugrons

La seva prosa era sublim, pura, clara i catalana. Les autoritats morals, sobretot els pastors de les ovelles tradicionals, catòliques, apostòliques i romanes del país prohibiren la lectura dels seus relats, perquè, quan et contava el darrer xisclet que havia pegat amb el seu marit, tots els al·lots de la comarca entre deu i vuitanta anys, es lliuraven a la terrible tasca del pecat solitari, més conegut per onanisme als llibres pietosos del segle passat. Era bestial, la seva prosa, quan descrivia les còpules amb el seu home. Parlava del seu espòs i deia literalment: «...ell, just abans de la darrera envestida, orquestrant els gloriosos gemecs de la descàrrega, mentre amb els dits recercava el punt flac a la pessigada del meu mugró...». Quan el Tribunal Superior de l'Honra li demanà el seu nom, contestà na Calenta dels mugrons: «Em dic Jaume».