El BCE i un quart de punt

Això era i no era, o devia ser, pens jo, un parent argentí del padri Nadal, aquell que retornà a la vila dins un pot, com si fos farina, quan ja era cendra tota la seva carn mortal i gloriosa. Un parent que, és clar, també tastà les coques bambes que feren amb una mescla prudent de farina illenca i aquella altra «farina de molta qualitat», que eren les cendres del padrí Nadal. Aquí parlam d'un parent pobre, foraviler, analfabet i pensionista. Mai no tingué la sort d'altres familiars que trescaren pel món i feren fama i fortuna, mai no sortí el seu nom damunt els diaris. Alhora que els seus íntims ocupaven els millors càrrecs públics de l'Estat espanyol, ell només sabia contar amb els dits i entendre els dibuixos i les estampes del diari. Un dia, però, esclatà la gràcia del seu llinatge i etzibà «El BCE abaixa el preu dels doblers fins al 4'25 per cent». Idò.