Aquesta setmana s'ha produït el gran dinar. No se sap ben bé, en
aquest món nostre tan contaminat acústicament, si ha repicat n'Eloi
però pel que sembla, com a mínim, el badall va estremir-se una mica
i un imperceptible fregadís amb la falda de la campana sí que
arribà a produir-se. No era per menys car dos polítics d'ideologia
contigua que, fins al moment, s'havien mirat com els fesols,
compartiren taula i conversa d'una manera solitària però
indiscreta. No debades en feren pregons, de la seva trobada. Com
dos amants que després d'una traumàtica ruptura i quan, ambdós ja
han reprès la seva vida per camins divergents, tornen a trobar-se
sota la llum d'unes candeles i amb la mirada carregada de nostàlgia
van desgranant les seves penes, que per ventura no són altres que
l'esqueix d'un temps perdut.
Realment, repassant la transcripció de l'encontre, hom no sap
ben bé de què parlaren. Segons uns, només es tractà d'una reunió,
que podríem pressuposar fredament protocol·lària, entre dues
persones que ocupen càrrecs institucionals i que tenen la
responsabilitat d'entrevistar-se pel bé del funcionament de les
administracions que regenten. Segons uns altres, hi ha el ferm
propòsit de col·laboració mútua en aquelles qüestions que, entrant
dins les seves estrictes competències de gestió, poden repercutir
en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania; segons uns
altres, per ventura els més informats perquè tenen fil directíssim
amb una de les parts implicades, no debades estava en nòmina de
l'administració del ministre quan no ho era, la cosa es
parangonable amb la pel·lícula que du el títol aproximat al
d'aquest escrit.
En aquesta pel·lícula, diversos personatges es reuneixen en una
casa per tal de sadollar-se de plaer. El súmmum de l'hedonisme!
Quin és o hauria de ser el súmmum de l'hedonisme d'un polític? Crec
que la resposta és òbvia: la satisfacció del ciutadà. I segons
sembla, segons conten certes cròniques, el grau de satisfacció de
la ciutadania a les Illes Balears és molt migrat i les variables
que defineixen aquesta magror són: la infraestructura viària, la
crisi del turística, la manca de recursos hídrics i, el que podria
semblar més greu, un enfrontament entre els diversos sectors
econòmics de les Illes Balears. Davant, aquest panorama en Matas,
no sé si li ho va dir a cau d'orella, com qui fa una proposició
indecent, o fou durant l'efervescència d'un brindis, va prometre,
no sé si com un Cid Campeador o com aquell cavaller blanc d'una
antiguíssima propaganda d'Ajax, que tenia un eslògan que deia «el
más poderoso», passar a l'acció i demostrar a Tiris i Troians, a
dreta i esquerra, que un ministre balear a Madrid no és un apèndix
folklòric de la Cibeles sinó que té tot una sèrie d'atributs i de
recursos per demostrar que si és allà no és per quota, ni la pols
d'una condecoració a títol pòstum. Vaja, que si em perdonen
l'exabrupte, té una mica d'enravenada pròpia i que ara ho vol
demostrar. Si miram aquests grans problemes, abans esmentats,
resulta que només un és competència directa del ministre, i no
tota, perquè que sapiguem, els ministres de medi ambient poden
generar de davall les pedres de les pampes formenterencs de
socarrel o amb nocions de rus generar amors patris, però no poden
fer ploure a bots i barrals. Amb la resta, poca cosa hi deu poder
fer. Per ventura ho hem entès malament i allò que vol dir el
ministre és que, com abans feien els diputats provincials
caciquils, pot fer servir les seves influències per resoldre temes
d'aquí. Sí és així ja s'hi hauria d'haver posat abans. Podria
començar pels qui són competència exclusiva del Govern Central, com
és ara el de la sanitat o d'altres que deriven d'unes
transferències mal dotades, que el seu gabinet negocià, en teoria;
o podria fer de pont entre algun col·lega amb qui comparteix taula
ministerial i el conseller del ram d'aquí perquè li doni
l'audiència que fa tant de temps que té demanada... Podria fer
tantes coses, calladament, a les sordes, sense segones intencions:
són aquestes les que quallen dins el coret de la gent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.