El gran dinar

Realment, repassant la transcripció de l'encontre, hom no sap ben bé de què parlaren. Segons uns, només es tractà d'una reunió, que podríem pressuposar fredament protocol·lària, entre dues persones que ocupen càrrecs institucionals i que tenen la responsabilitat d'entrevistar-se pel bé del funcionament de les administracions que regenten. Segons uns altres, hi ha el ferm propòsit de col·laboració mútua en aquelles qüestions que, entrant dins les seves estrictes competències de gestió, poden repercutir en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania; segons uns altres, per ventura els més informats perquè tenen fil directíssim amb una de les parts implicades, no debades estava en nòmina de l'administració del ministre quan no ho era, la cosa es parangonable amb la pel·lícula que du el títol aproximat al d'aquest escrit.

En aquesta pel·lícula, diversos personatges es reuneixen en una casa per tal de sadollar-se de plaer. El súmmum de l'hedonisme! Quin és o hauria de ser el súmmum de l'hedonisme d'un polític? Crec que la resposta és òbvia: la satisfacció del ciutadà. I segons sembla, segons conten certes cròniques, el grau de satisfacció de la ciutadania a les Illes Balears és molt migrat i les variables que defineixen aquesta magror són: la infraestructura viària, la crisi del turística, la manca de recursos hídrics i, el que podria semblar més greu, un enfrontament entre els diversos sectors econòmics de les Illes Balears. Davant, aquest panorama en Matas, no sé si li ho va dir a cau d'orella, com qui fa una proposició indecent, o fou durant l'efervescència d'un brindis, va prometre, no sé si com un Cid Campeador o com aquell cavaller blanc d'una antiguíssima propaganda d'Ajax, que tenia un eslògan que deia «el más poderoso», passar a l'acció i demostrar a Tiris i Troians, a dreta i esquerra, que un ministre balear a Madrid no és un apèndix folklòric de la Cibeles sinó que té tot una sèrie d'atributs i de recursos per demostrar que si és allà no és per quota, ni la pols d'una condecoració a títol pòstum. Vaja, que si em perdonen l'exabrupte, té una mica d'enravenada pròpia i que ara ho vol demostrar. Si miram aquests grans problemes, abans esmentats, resulta que només un és competència directa del ministre, i no tota, perquè que sapiguem, els ministres de medi ambient poden generar de davall les pedres de les pampes formenterencs de socarrel o amb nocions de rus generar amors patris, però no poden fer ploure a bots i barrals. Amb la resta, poca cosa hi deu poder fer. Per ventura ho hem entès malament i allò que vol dir el ministre és que, com abans feien els diputats provincials caciquils, pot fer servir les seves influències per resoldre temes d'aquí. Sí és així ja s'hi hauria d'haver posat abans. Podria començar pels qui són competència exclusiva del Govern Central, com és ara el de la sanitat o d'altres que deriven d'unes transferències mal dotades, que el seu gabinet negocià, en teoria; o podria fer de pont entre algun col·lega amb qui comparteix taula ministerial i el conseller del ram d'aquí perquè li doni l'audiència que fa tant de temps que té demanada... Podria fer tantes coses, calladament, a les sordes, sense segones intencions: són aquestes les que quallen dins el coret de la gent.