Volia consultar la guia telefònica de Menorca i m'he adonat que Telefònica ens proporciona una guia dedicada, exclusivament, a Mallorca. Sens dubte som quatre illes, volem ser un país, però fronteres, allò que se'n diu fronteres, n'hi ha pertot arreu. Aquesta en concret, per mi que és nova; ara mateix reparteixen pel meu barri la guia corresponent al bienni 2001-2002, he consultat l'anterior que tenc i també és només de Mallorca, però estic segura que abans "abans de què?" teníem una guia telefònica amb els números de totes les Illes Balears. També és possible que, un altre dia, ens en repartiran una amb els números de Menorca, Eivissa i Formentera. Ho dubt, però estaré a l'aguait.
De totes maneres, no hi volia cercar cap número sinó un nom. De fet, volia utilitzar la guia com a eina de recerca per comprovar la incidència, a Menorca, del llinatge Mahon/MacMahon/McMahon, que coincideix, ortogràficament, amb la versió castellana del topònim de la capital. Allò que m'havia picat la curiositat era que, en un d'aquests sopars a la fresca que aprofitam a l'estiu per refermar amistats, retrobar coneguts i fer noves coneixences, qualcú va comentar un article publicat en aquest mateix diari i que m'havia passat per alt "coses de l'estiu, ja se sap" on l'articulista formulava la hipòtesi que els llinatges esmentats eren anglosaxons i que tenien quelcom a veure amb Menorca. No puc entrar en els orígens del topònim Maó/Mahón però el llinatge Mahon, en les diverses versions, és ben irlandès, d'origen patronímic i amb dues branques documentades, una des de l'any 119 de la nostra era al comtat de Clare, l'altra des de l'any 516 al comtat de Monaghan. Actualment, a Irlanda, hi queden uns deu mil descendents d'uns i altres, malgrat que els darrers caps de clan varen morir, un després de la batalla de Kinsale, que va significar la fi de la Irlanda gaèlica, l'any 1602, l'altre decapitat pels anglesos l'any 1644 per participar en una conspiració per recuperar el Castell de Dublín. La submissió total de la Irlanda catòlica a la corona anglesa es va completar amb la victòria de Guillem d'Orange a la batalla del Boyne l'any 1690, allò que commemoren els orangistes cada mes de juliol. El Tractat de Limerick de 1691 va donar, a les tropes que havien lluitat a favor de Jaume II, l'opció de quedar a Irlanda sota la bandera anglesa o d'exiliar-se a França amb el rei catòlic. Un 93 per cent dels catorze mil soldats va triar l'exili, iniciant així la saga europea de les «Oques Salvatges», nom amb el qual quedaven registrats els reclutes als vaixells francesos. La Brigada Irlandesa de l'exèrcit francès va arribar a tenir fins a sis regiments i, a llarg del segle divuit, hi varen morir lluitant fins a un milió de soldats irlandesos. Al segle dinou un descendent, Edmonde Patrice MacMahon, hi va arribar a ser ministre de Guerra i president de la República. L'exèrcit espanyol també va arribar a tenir fins a nou regiments irlandesos i està documentada, als arxius eclesiàstics, la presència nombrosa d'irlandesos a Catalunya des de 1655. La primera onada havia començat després de la derrota de Kinsale, quan els irlandesos havien rebut el suport de les tropes de Felip II. Un dels tres regiments de dragons es va formar l'any 1703 a les ordres del coronel Daniel Mahony, que ja havia lluitat amb els regiments irlandesos de França.
Com, quan, i en quines circumstàncies va arribar el llinatge Mahon a Menorca, no ho sé. Ni tan sols no he pogut comprovar si hi és.
