Ja hi ha data per a les eleccions gallegues, seran el 21 d'octubre. Una data que té tots els números d'esdevenir històrica, car les vibracions que arriben d'aquell país de meigas són semblants a les que hi havia abans de les passades eleccions autonòmiques a les Balears. Allà, com aquí, s'ha anat fent grossa la bolla dels que estan farts de la política de depredació, clientelisme i carrincloneria que els ofereix l'actual partit en el poder. Però allà, a diferència d'aquí, qui lidera aquestes ànsies de canvi i qui marca la vertadera alternativa a les polítiques conservadores actualment en el poder, és el nacionalisme. Un nacionalisme que ha sabut convertir la seva proposta electoral, el BNG, en un pal de paller on s'hi agrupen galleguistes de tot pelatge, que saben que hi han de conviure a dins, sobretot perquè allò que hi ha a fora és el que ha duit la nació gallega a veure com s'han arruïnat sectors productius sencers, precaritzat i empobrit els treballadors i deteriorat el sistema sanitari.
El nacionalisme gallec s'ha erigit en la gran alternativa al PP de Galícia, que és com dir a la pitjor cara d'aquest partit espanyol, o sigui, la de Fraga (en el mal sentit de la paraula). Aquest senyor que governa Galícia i que dit en la ironia finíssima i gallega d'Anton Reixa «s'assembla als que manaven abans», no tan sols s'ha permès el luxe de passar els darrers anys de la seva vida sense que cap tribunal internacional el perseguexi, sinó que va dient coses com que «l'autodeterminació d'Euskadi suposaria la mort de milers de bascs», o que «l'única bona cosa que va fer Stalin va ser liquidar els anarquistes». Els gallecs tenen fama de contestar amb preguntes, però aquesta vegada, segur que donaran una resposta.
