I si tot fos desar somnis...

Perquè, com diu Jaume Vidal i Alcover, el poeta ha de cantar el dolor de cada dia. I segons com es miri, cada dia hi ha dolor, segons el color de les vidriositats i les diòptries particulars de l'ull que ho miri "perquè no hi ha cap ull que tengui la santa virtut de la clarividència Absoluta, sinó més aviat tot al contrari, tenen la nineta adaptada a la seva circumstància personal, que els focalitza i redueix l'àmbit de visió i tot és més negre que mai perquè en l'horitzó no hi fulgura, sempre culpa dels altres, cap cascarrulla pròpia, que per ser pròpia ja no és cascarrulla sinó universals troballes imantades de genialitats, ara confinades a l'illa ignota de l'anonimat on només són possibles les potadetes infantils, arrecerades rere un tassó de vi barater, perquè paguen ells" i d'una corrua d'acòlits que es beurien sempre els esquitxos de les pixarades, verticals, pura qüestió fisiològica, per no perdre mai la privilegiada posició d'acòlits. Potser més agut o més fi, o tolerable i tot hi ha dolor i no sempre és el mateix dolor perquè hi ha una bona diferència en segons quins modes d'actuar. No, per molt que es vulga no és el mateix actuacions d'il·luminats, que no és sinònim de geni, venedors de programes de festes populars de barriades, que davant el fracàs del màrqueting, es passegen, com els caragols, amb uns altaveus sobre la closca que llagrimegen hora per hora tot el programa de festes, com la resurreció d'un saig, això sí, amb subvenció i cara neta, perquè no de bades forma part d'un entrellat que tant els és repartir la tarja ciutadana, de sota mà, com si fos una oficina ambulant de l'ajuntament, o cercar signatures entre la tercera edat, algunes de fadrines que mai no han conegut els calfreds d'un marbre entre les cames, i que reivindiquen per als seu fills "quins s'haurà de demanar el lector" una millor escola, que no sempre és sinònim d'educació.

Però també per combatre tot això, i la desídia de l'estiu, hi ha, no el vi, sinó la poesia feta cant, que entra dolceta dolceta, com si d'un borgonya es tractàs i inunda l'esperit d'indulgències plenàries vers aquest dolor, i tant els és cantar Ramon Llull, com Blai Bonet, o en Miquelangelriera, o en Bernat Nadal. Saben que no tot és desar somnis i més enllà del seu nom una mica embullat, i d'espirals de clixés, hi ha la força i l'empenta que hi posen als seus recitals i que captiven el públic, llec o il·lustrat que hi assisteix. Si teniu ocasió, si us lleu, si us voleu treure la busca del tedi de dins l'ull opac no dubteu d'escoltar-los són Espirals d'embulls i la seva proposta es diu «No tot és desar somnis».