Encara que avui i aquí ens pugui semblar mentida, hi ha hagut èpoques històriques en què una part important de la humanitat va pensar que hi havia gent que no era digna de ser lliure, que no podia decidir per si mateixa, i a la qual els negaven la seva condició humana. D'aquesta concepció neix l'esclavatge, avui sortosament (gairebé) abolit. Per molt mentida que els pugui semblar a generacions futures, avui hi ha gent que posa en dubte que els pobles puguin decidir per ells mateixos. Sí, a l'any 2001, a aquest redol d'Europa, encara hi ha gent que s'oposa al dret a l'autodeterminació dels pobles.
Ara, el PSM-NM ha anunciat que un grup de ciutadans de les Illes Balears es desplaçaran fins a la capital política de la Unió Europea, Brussel·les, per tal de dur-hi la reivindicació d'aquest dret i per demanar a la Comissió Europea que es pronunciï sobre aquesta qüestió. L'autodeterminació, però, no és només un dret inalienable que, independentment de si es reconeix o no, tenen tots els pobles, l'autodeterminació és, avui, molt més. L'autodeterminació és la clau i el desllorigador per resoldre d'una manera cívica i pacífica molts dels conflictes que hi ha al món.
Crec, doncs, que qualsevol iniciativa que vagi en favor del reconeixement dels drets col·lectius dels pobles és positiva, però aquest no és un dret només teòric, és un dret, una eina per a usar-la i, com a tal, crec que hauria de comptar amb el suport de totes les forces polítiques que es reclamin democràtiques. El futur i la llibertat del nostre poble bé s'ho valen.
