D'acord, el Mallorca és a la Champions, i què? Més que una fita històrica és un repte històric; seria un error demanar més a un equip de futbol l'objectiu del qual no fa massa temporades era la permanència. Encara no ha guanyat res. La classificació no és més que el fruit de l'esforç d'una plantilla sense grans figures "aquí un dels èxits" i amb molt bon cap que ha funcionat com un rellotge. L'èxit esportiu redunda en la qüestió econòmica "què és el futbol més que economia aplicada?", però no podem oblidar que aquest Mallorca "subratllam aquest, com aquest entrenador" l'únic que ha fet "subratllam l'únic perquè l'únic que no voldríem és treure mèrits a uns jugadors que es mereixen estar allà on han arribat, però que acaben de començar la campanya" és passar una eliminatòria. Conseqüència directa de l'èxit esportiu de la temporada passada, però en cap àmbit de la vida es pot viure del passat. No t'enganis: el Mallorca encara "ho serà mai?" no és un gran d'Europa, per molt que l'estimis. Tot just comença. El Mallorca no és un símbol col·lectiu; potser un símbol d'un col·lectiu, però fins ara sembla que hi ha, en l'illa que du el nom del conjunt de Bernd Krauss, més seguidors de l'equip del trident esportellat, per no parlar dels d'aquell que va de blanc on hi juguen en Judes i un francès d'origen algerià que diu que no val el que costa, entre d'altres. Mateu Alemany treu el pit "no fa gaire, en una entrevista en un diari" quan explica que ja hi ha nins que no subordinen l'equip de la ciutat on varen néixer al Madrid o al Barça. És un començament, però res més. No cal anar massa lluny: les televisions varen considerar que el partit històric de despús-ahir no era rendible. Degué ser per qualque cosa. Si la cosa ha estat tan històrica com han dit "hem dit", no només l'hauríem pogut seguir "hipotèticament" a través d'un portal d'internet col·lapsat, i, el que és més important, la ressaca de la festa posterior encara ens hauria de durar. Quanta pirotècnia celebrant els gols vàreu sentir, dimarts al vespre? N'hi ha més en qualsevol partit de Lliga, quan algun dels dos equips esmentats més amunt marquen o encaixen. Hem de concloure que la cosa no és per tirar coets?
Potser aquesta societat impassible reaccionaria igual si enlloc d'una prèvia s'hagués aconseguit el títol. Potser és que hi ha una mica de seny, al cap i a la fi... Al cap i a la fi, només és futbol.
