M'agrada creure "en aquesta edat!" que hi ha diferències en els
governs i encara defens que no tots els polítics han de ser
necessàriament iguals. Digau-me optimista, crèdul o, simplement,
colló, però ja és tard per canviar, fins i tot de «colloneria». Per
això, vull dir, per mantenir aquest estat d'innocència, sovint he
de filar molt prim i aferrar-me a petits detalls, almenys per fer
el contrapès de tanta informació sobre comportaments personals que
m'ennigulen les esperances.
Petit gran detall el del regidor del PSOE de Manacor més fidel
als seus votants que a la cadira i el silenci. Conhorta veure que
als estraperlistes de la política, com a altre temps els d'altres
mercaderies, no sempre aconsegueixen la submissió d'uns bocabadats
i boianos ciutadans, i que hi ha electes que no obliden en nom de
què es presentaren. Més val honra sense bancs (confortables del
càrrec), que bancs sense honra; malgrat l'honra no tengui la millor
cotització de la història, ni Mallorca sigui habitual «parquet»
d'aquesta «mercaderia».
Un petit petit detall, però agradós, em va aparèixer quan
badocava entre aquests expositors de postals gratuïtes i, a més de
discoteques, bars i demés centres d'oci (com si l'oci necessitàs de
centres i del consum), n'hi vaig firar dues amb l'inconfundible ona
groga i vermella del Quatre illes, un país cap frontera a la seva
part inferior. Una, amb la imatge d'un home amb pintes d'àrab, i
l'altra, un confús fotograma que ben bé podria ser de qualsevol
pel·lícula de cincia-ficció, o no, amb una obertura il·luminada i
la silueta d'una persona travessant-la. Bé, el menys important era
la imatge (tampoc són un pecat), el que em captivà fou
l'agoserament del missatge: «Aquest estiu Volta el món», la
primera, i «Aquest estiu Descobreix el món», la segona. Què cony fa
promoció de viatges un país receptor de turisme, va ser el primer
que pensà. Idò no; si un s'hi fixa bé hi ha el logo central de la
campanya: «Agafa un llibre en català». Al dors, a més de la icona
del Gremi de Llibreters, una diu «Tots els secrets del racó més
lluny del món s'escriuen en la nostra llengua...» i l'altra «Tots
els coneixements de la ciència s'escriuen en la nostra llengua...».
No em direu que, a vegades, això pareix un país de veres, amb
promoció de la lectura i tot. Confés que és un motiu d'esperança
poder dir «això abans no es feia».
I és que duia un parell de dies que, quan obria el diari, em
demanava si el tàndem Matas-Mato no havia deixat excessiva llavor i
tornava a créixer la mala herba de la imatge a qualsevol preu.
Perquè, des que hi hagué el canvi de govern, no s'havien tornat a
veure activitats a l'exterior amb tant de conreu de la imatge com
la «famosa» exposició de Dubrovnik, amb viatges pagats a la premsa
i els corresponents reportages justificatius. No hi ha temps que no
torn, diuen...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.