nubes dispersas
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Petits detalls per surar

M'agrada creure "en aquesta edat!" que hi ha diferències en els governs i encara defens que no tots els polítics han de ser necessàriament iguals. Digau-me optimista, crèdul o, simplement, colló, però ja és tard per canviar, fins i tot de «colloneria». Per això, vull dir, per mantenir aquest estat d'innocència, sovint he de filar molt prim i aferrar-me a petits detalls, almenys per fer el contrapès de tanta informació sobre comportaments personals que m'ennigulen les esperances.

Petit gran detall el del regidor del PSOE de Manacor més fidel als seus votants que a la cadira i el silenci. Conhorta veure que als estraperlistes de la política, com a altre temps els d'altres mercaderies, no sempre aconsegueixen la submissió d'uns bocabadats i boianos ciutadans, i que hi ha electes que no obliden en nom de què es presentaren. Més val honra sense bancs (confortables del càrrec), que bancs sense honra; malgrat l'honra no tengui la millor cotització de la història, ni Mallorca sigui habitual «parquet» d'aquesta «mercaderia».

Un petit petit detall, però agradós, em va aparèixer quan badocava entre aquests expositors de postals gratuïtes i, a més de discoteques, bars i demés centres d'oci (com si l'oci necessitàs de centres i del consum), n'hi vaig firar dues amb l'inconfundible ona groga i vermella del Quatre illes, un país cap frontera a la seva part inferior. Una, amb la imatge d'un home amb pintes d'àrab, i l'altra, un confús fotograma que ben bé podria ser de qualsevol pel·lícula de cincia-ficció, o no, amb una obertura il·luminada i la silueta d'una persona travessant-la. Bé, el menys important era la imatge (tampoc són un pecat), el que em captivà fou l'agoserament del missatge: «Aquest estiu Volta el món», la primera, i «Aquest estiu Descobreix el món», la segona. Què cony fa promoció de viatges un país receptor de turisme, va ser el primer que pensà. Idò no; si un s'hi fixa bé hi ha el logo central de la campanya: «Agafa un llibre en català». Al dors, a més de la icona del Gremi de Llibreters, una diu «Tots els secrets del racó més lluny del món s'escriuen en la nostra llengua...» i l'altra «Tots els coneixements de la ciència s'escriuen en la nostra llengua...». No em direu que, a vegades, això pareix un país de veres, amb promoció de la lectura i tot. Confés que és un motiu d'esperança poder dir «això abans no es feia».

I és que duia un parell de dies que, quan obria el diari, em demanava si el tàndem Matas-Mato no havia deixat excessiva llavor i tornava a créixer la mala herba de la imatge a qualsevol preu. Perquè, des que hi hagué el canvi de govern, no s'havien tornat a veure activitats a l'exterior amb tant de conreu de la imatge com la «famosa» exposició de Dubrovnik, amb viatges pagats a la premsa i els corresponents reportages justificatius. No hi ha temps que no torn, diuen...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.