Que un dels indicadors de bonança econòmica esdevengui timbre d'alarma, per no dir senyal d'haver assolit un punt de no-retorn, podria semblar, més que una paradoxa, una endevinalla. Però la ciutat de Palma té el dubtós honor d'haver convertit un indicador de riquesa en expressió d'un descens en picat de la qualitat de vida. Ser la segona ciutat del món en nombre de cotxes per habitant deu omplir de goig els nostres governants municipals, ja que han contemplat el procés com un pretext excel·lent per planejar aparcaments subterranis "és a dir: grans obres públiques, grans volums de negoci, que no resolen els problemes de trànsit sinó que, en segons quins aspectes, els agreugen. El cotxe no és, en realitat, la causa principal de la pèrdua de qualitat de vida, però és la més avaluable. La seva conquesta de Palma ha estat fulminant, i justament s'ha hagut de produir en un moment en què aquesta ciutat és governada per un equip que ha mostrat reiteradament la seva capacitat per donar l'esquena als problemes reals i aplicar solucions faraòniques a petites mancances. Frenar el creixement, limitar el trànsit o dotar la ciutat amb un bon transport públic són solucions que no costen grans dinerals. Però estam entestats a mirar a una altra banda per poder continuar fent aparcaments.