Els responsables del protocol de la Casa Reial obligaren Francesc Antich a fer la roda de premsa, posterior a la seva entrevista amb el Rei, en el carrer. Afortunadament, el representant de tota la gent de les Balears, és un home discret, i després de parlar amb Joan Carles no va quedar-se a badocar pels jardins de Marivent. En cas de fer-ho, és ben segur que qualsevol manxaire amb aires de gran senyor, en veure'l desenfeinat l'hauria enviat al quiosc més pròxim a comprar els diaris. Vull dir, que la sensació que el ciutadà en treu, de l'encontre Joan Carles-Antich, al marge de la bona predisposició del monarca per a comprendre la problemàtica de la comunitat, és que Antich, a Marivent, fa manco planta que en Palau a Sa Pobla. M'aprés a aclarir que aquesta comparança no va en descrèdit d'Antich, sinó dels funcionaris que li mostraren la porta. Digui el que digui el protocol, han demostrat una falta de tacte inadmissible. D'altra banda, què voleu? No cal esperar molt més d'un entorn monàrquic que dóna símptomes alarmants de trobar-se a les antípodes de la sensibilitat pública. I tal cosa no ens ve de nou, és clar. Cadascú ha de respondre a allò que ha estat històricament, i la monarquia espanyola mai no ha sabut el que passava a Espanya. Per què no hem de parlar sense embuts? Més enllà del populisme d'una Isabel II, d'un Alfons XII i, fins i tot, d'un Alfons XIII, hem de dir que la monarquia ha vist la realitat a través dels ulls de Godoy, del Duc de Sexto, del general Silvestre o de Primo de Rivera. De gent, en definitiva, tan curta de gambals com demostra la gestió política que dugueren a terme. El mateix Sabino Fernández Campos, que va retre un servei impagable al Rei Joan Carles els anys de la transició, s'ha revelat, darrerament, com una persona més apropada a Franco que a Azaña. Així que ja em direu! Les coses són com són, i de res serveix ignorar-les. El ciutadà comença a percebre, ara que som als inicis del postjoancarlisme, que la monarquia borbònica es troba infinitament allunyada de la realitat social en la qual s'assenta. Els nyic i nyac entorn a les relacions del príncep Felipe amb Eva Sannum, pretesament no consentides per la Casa Reial, així com les bajanades que s'han adduït per a justificar-ne la ruptura per part de portaveus més o menys considerats de la noblesa, han fet pensar, als ciutadans, que la institució monàrquica no ha adequat el seu comportament als costums actuals. Aquest allunyament de la reialesa del carrer, es detecta en altres fets, infinitament més seriosos que aquest. Les paraules del Rei Joan Carles en afirmar que la llengua castellana mai no s'havia imposat per la força, li suposaren una pèrdua de confiança important a les comunitats no castellanes de l'Estat. Aleshores, una part de la població va sospitar que la Casa Reial veia les coses a través de l'òptica del Partit Popular. El fet que el president de les Illes Balears hagi hagut d'improvisar una roda de premsa al carrer, després de la seva conversa amb el Rei, acreix aquesta sospita, sobretot si tenim en compte que els presidents anteriors, d'ideologia conservadora, en idèntiques circumstàncies disposaren de les instal·lacions de Marivent per a fer-ne un resum. Tanmateix, al marge d'aquesta percepció fàcilment rebatible, allò que se'n desprèn, del fet que els responsables de protocol mostrassin el carrer a Francesc Antich, és l'escassa importància que dóna la Casa Reial als representants de les autonomies. I aquesta actitud suposa un error de pes, és clar. Si tant voleu, esdevé una prova més en mans dels que pensam que la Casa Reial mira en direcció oposada a la resta de ciutadans. Centrem-nos. En referència a aquest embolic d'Antich i els funcionaris, la realitat ens diu que les institucions autonòmiques ja tenen prou rodatge com per a ésser considerades la més genuïna representativitat de la voluntat popular. Vull dir que Francesc Antich no pot ésser despatxat a corre-cuita de Marivent amb l'excusa que el Rei ha d'atendre altres audiències. Potser el protocol i els compromissos justifiquen aquesta manera d'actuar. Els ciutadans de les Balears, no. Ningú no accepta de bon grat que el menyspreïn. I en llenguatge casolà, d'això en diuen grosseria.