Miquel Payeras

Antich i el rei

Miquel Payeras20/08/01 0:00

Protocol·làriament hauria de ser a l'inrevés: el rei i Antich. Sí, però això del protocol ja no se sap molt bé per a què serveix, avui en dia. Almanco no ho deuen tenir gaire clar els serveis de l'ídem de la institució monàrquica que despús-ahir literalment tragueren el president de Balears a fora de Marivent perquè atengués els mitjans de comunicació al mig del carrer. Protocol? Bé, per devers la Meseta potser li diguin així. Però aquí, en aquesta terra, a això se li diu ésser molt maleducats. D'entrada l'excusa (perquè no és una altra cosa que això, i de mal pagador) que només se li dóna l'atenció d'atendre els mitjans dins el recinte de Marivent al president del Govern nacional, no és certa, com bé recordava Nekane Domblás ahir mateix, que rememorava que el president Cañellas a dins el mateix recinte havia atès els mitjans de comunicació. Però és que encara que fos així o que les coses hagin canviades, volen dir que dins l'enorme extensió de Marivent, no hi ha uns vint metres quadrats miserables, encara que sigui lluny de la residència de Saridakis, perquè el president de Balears atengui les seves obligacions, faci la seva feina? Pareix que no. Pareix que pels serveis de protocol el president de Balears ha de ser tractat amb una indiferència ofensiva (no per a ell, sinó pel que representa: tots els balears) i tret al mig del carrer. És que a les escoles de protocol no ensenyen que el representant d'una institució democràtica representativa no pot ser tractat com un qualsevol? És que en aquestes escoles no els ensenyen que protocol·làriament després del rei, el president del Govern nacional, el de les Corts, si l'acte se fa a Balears, el següent en importància és el president d'aquesta terra? És a dir, que per aquesta protocol·lària genteta, en un acte institucional fet a Balears, la quarta autoritat protocol·lària (i pel cas la segona perquè les altres no hi eren) és tractada poc manco com un apestat.

On han après protocol? I, sobretot, educació? Aquesta institució monàrquica espanyola darrerament fa aigua per tots els costats, però encara no havia entrat en l'insult a les autoritats democràtiques representatives. Ara, ben pensat igual és que estam d'enhorabona perquè els republicans ja estan infiltrats tan endins de la monarquia que no fan passa si no és per deixar-la en evidència, o en ridícul.

Clar que posats a fer ficades de pota, el president de Balears no se queda endarrere dels serveis del reial (que no real) protocol. Quasi res diu el diari. El nostre president va a retre l'habitual visita (i tornem-hi) protocol·lària a un rei que no té la més mínima (afortunadament) capacitat executiva, i li conta la política viària del seu Govern. El monarca, protocol·làriament, li contesta que ja li pareix bé, ja. Si fos Matas que li contàs exactament el contrari, la resposta seria exactament la mateixa. Però el president Antich, tot xalest, surt de l'audiència protocol·lària i li dóna rang de connivència política i ideològica i amolla que al rei li pareix de perles que el govern progre-nacional-ecologista no vulgui més autopistes per a Mallorca. És possible que a hores d'ara (en publicar-se això) ja hi ha hagi hagut les habituals «matisacions» per part de presidència, en adonar-se del ridícul, o potser fins i tot els serveis de comunicació (bastant més àgils i efectius, pel que es veu, que no els de protocol) de la monarquia hagin fet alguna «precisió» per no deixar amb el cul a l'aire el president de Balears. O potser simplement s'hagi deixat córrer perquè tampoc hi ha per tant. Però en qualsevol cas tant el president de Balears com els seus múltiples serveis de (també) protocol, comunicació i etcètera, haurien de tenir present que el rei d'Espanya no és una autoritat executiva i que tant li va com li ve les autopistes que pugui haver-hi o fer-se a Mallorca.

I si en té, d'opinió, se l'ha de callar perquè això són opcions polítiques partidistes en les quals no hi ha de fer res. Uns en volen i d'altres no.

Exactament igual que n'hi havia que volíem que Cabrera fos parc natural i d'altres no, i quan se va saber indirectament que el rei era d'aquests segons, Greenpeace li envià una carta protocol·làriament correcta explicant-li el seu punt de vista. Però tot se va fer amb la discreció que, aleshores, era habitual en les relacions entre la casa reial i les qüestions polítiques. Per a bé o per a mal, però, sembla que aquells temps de discreció ja són història.