Ja hi tornam a ser amb aquesta mania de mesclar la religió amb
les institucions per pur i dur partidisme polític. Que la romeria
de Sant Bernat és una tradició centenària i, en el seu àmbit, una
de les més arrelades i multitudinàries no ens pot fer oblidar el
bessó de la qüestió: la laïcitat constitucional de les
institucions. Així, i només per començar, caldrà exigir que aquesta
manifestació religiosa sigui definida com a tradició dels catòlics
mallorquins "palmesans, per ser més exactes" i deixar les coses al
seu lloc, que molt ens ha costat dur-les-hi. Que a la recent
història tots el mallorquins eren catòlics perquè no podien ser
altra cosa, és un fet. Que d'això "és a dir, de Sant Ofici,
persecucions, repressions, expulsions, sang i foc" en facem senya
d'identitat, ens ho hauríem de fer mirar.
Però la història és com és, i només el batle de Palma i el
senyor Fageda poden canviar-la al seu gust. I la història recent
diu que els creients d'aquesta terra celebraven sant Bernat amb uns
usos i costums que ara la política populista canvia. Els afectats,
els catòlics mallorquins, les seves institucions i nombroses
jerarquies, només baden la boca per felicitar-se de les subvencions
que reben a canvi de fer d'un acte religiós una operació de
màrqueting partidista. Llavors, convertit en acte polític, els
termes de la tradició, fins i tot de la transcendència piatosa, es
difuminen en la rendibilitat electoral: no hi ha límits; en lloc de
recolliment, fotos i propaganda; en lloc de respecte a la història,
mescla de costums forans i invents de conveniència; en lloc de
bandes de música, bandes paramilitars de cornetes i tambors (per
cert, quina degeneració cultural és la causant d'aquesta
progressiva desaparició de les bandes de música i de la
proliferació de projectes de música castrense "de castro, no de
castrant, que també", precisament ara que l'educació musical és
obligatòria a les escoles? Per a més informació sobre la quantitat
de bandes que hi havia a cada barri i població, vegeu les veus
sobre bandes a la GEM, elaborades amb la col·laboració del Centre
de Recerca i Documentació Històrico Musical de Mallorca)...
Caldria un exercici de responsabilitat per tornar les coses al
seu lloc: les cornetes i les desfilades marcant el pas als quarters
(si n'hi ha d'haver), els vestits de «faralaes» al Rocío, els
polítics a deixar el conreu de les ànimes pels pastors i dedicar-se
al que és la seva obligació: fer possible un país de tolerància i
diversitat, sense imposicions ètniques, els catòlics practicants a
gaudir de la seva opció en llibertat, ara que poden, i els seus
dirigents religiosos a ser valents que, si el que conten i creuen
són històries verídiques, el seu màxim guia els fuetejaria, tot
escridassant-los com a còmplices dels mercaders electorals
infiltrats en el temple.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.