Igual s'ha de ser molt «hàbil» per entendre el succeït a Manacor, i aquest és el motiu de la meva orfanesa d'arguments: em falla la lògica política, no arrib a l'anàlisi personal i tot junt m'importa un rave. Així sí que anam bé "direu, carregats de raó", però el que passa és que, per ser franc, hauria de començar per amollar un enfilloll de flastomies fora mida. Mirau: el batle, exmilitant del PP que, de comandera, es dissenyà un partit a la seva mida, és batle per coacció; en conjunt: els partits que li donen suport són víctimes d'un freudià sentiment de culpa gens gratuït, i viuen convençuts que com menys es moguin menys mostraran els peus que ells han decidit no veure's; per separat: l'esquerra s'encaparrota a conrar els vots al trast de l'altre i passa de la feixuga feina de roter en terrenys verjos; la senyora Munar fusionà el partit del batle amb UM com el que són: dues «empreses» pendents de les stock opcions pròpies i de l'accionariat... i vosaltres voleu que jo us ho expliqui. Au vés, que aquests vergonyosos moviments i escandalosos silencis, poc tenen a veure amb la política, o gens.
Ja ho sé, havia d'oblidar-ho i dedicar-me a exercicis més interessants, però no em direu que no sigui interessant a aquests boianos de l'esquerra intentant tenir contenta la senyora Munar, talment com si aquesta senyora fos acontentable. Tothom sap que ella, a part de l'estricte acompliment de la lletra del Pacte, només farà el que li sigui de rendible profit; i el seu profit té poques interseccions amb l'esquerra. A més, si hi ha una persona poc interessada en un rotund èxit d'aquest govern, és ella. Per molt bé que ho facin, el sostre electoral d'UM és molt limitat i no creixerà gaire més. Per tant, el seu futur és el de frontissa, i aquestes només són necessàries quan hi ha, almenys, «dues» fulles. És massa hàbil per abandonar-se a l'instint primitiu de venjança pel que li feren els del PP. Els pot humiliar, sotmetre i fer befa, però mai dessitjar la desaparició electoral del partit que la fa forta, com a soci o front als socis. El pitjor resultat electoral per UM seria aquell en què no fos necessària per a ningú, amb independència dels escons aconseguíts. I ara ja em direu si no serà una sòcia fidel al pactat, però gens lleial als socis, per molt que li facin de bufons.
Ni que em torturin diré on he vist un negoci que utilitza la paraula taxi en la seva marca. No vull que el grup de pressió (o de govern, que no ho distingesc massa) dels taxistes no descansin (és un dir) fins a aconseguir-ne la desaparició. Perquè a Palma, sense permís del batle ni del senyor Fageda, hi ha uns petits cotxes que duen Taxi a la porta. I ho deuen ser: cobren per segons i quan més els necessites no es mouen per molt que els infants, colcats a sobre, ho implorin amb desesperació.
