Estimada Penèlope, abans d'entrar en matèria, m'hauràs de
permetre que faci un petit aclariment, aquest no és el mateix
escrit que et vaig adreçar ja deu fer mig any, sé perfectament que
tu ho distingiràs a la llegua però en aquests mons nostres "tu ho
deus saber més que ningú" hi ha moltes enveges i susceptibilitats i
no voldria ser acusat de repetir sistemàticament els articles.
Supòs que en el fons de tanta carta hi deu subjaure, com t'ho diria
jo, una certa fascinació per aquesta carona de fràgil ingenuïtat
que passeges i que ara no et podria dir a qui em recordes de les
meves heroïnes juvenils.
Si a la passada carta, ho recordes, et vaig tractar com una
heroïna per haver gosat escriure a una paisana teva en anglès
contra els braus, concretament contra els Sanfermins; tot cometent
dos pecats dins un (escriure en un idioma forà quan en podries
haver utilitzat un d'igual d'internacional, i haver escrit contra
una de les essències distintives d'aquesta pàtria teva), que et
valgueren el blasme de gasetillers, columnistes i de bona part de
la caterva de lloques que, a qualsevol cadena televisiva, escainen
la vida dels famosos, i que no et declararen persona non grata
perquè no tenien atributs per fer-ho, però que justificaren "no
perdonaren" la teva imprudència tot dient que algú t'havia begut el
seny; ara, reiona meva, t'has congraciat amb tota aquesta tropa i,
què vols que et digui, m'has fet com a pena i tot.
No, no et pensis que m'he posat gelós del Tom Cruise, no és
aquesta la jungniana qüestió de fons que m'ha fet brostar aquest
sentiment. M'has fet pena, ninona, perquè el bessó que ha motivat
els teus elogis i l'aparició gairebé en tots els noticiaris no ha
estat el paper que has fet, com si d'una Dafne hel·lènica és
tractàs, en la teva darrera pel·lícula, ni tampoc que hagis estat
la portada de populars i prestigioses revistes americanes; no,
t'han retut honors de generala, perquè has estat capaç de conquerir
un dels galants més preuats de les amèriques i això és alguna gesta
important, no fotem, comparable a la d'en Pizarro o a la de
qualsevol altre descobridor, ha estat com posar una Pica en
Flandes. Però la cosa, nineta, té molt més mèrit perquè no només
l'has conquerit, sinó que pel camí has derrotat una bellesa
americana que era l'esposa del preuat trofeu. Amb poques paraules,
has posat l'olla gran dins la petita! Vaja, que això teu és molt
més gros que la gesta de la ucraïnesa Pintusevich, que ha derrotat
la reina de la velocitat, Marion Jones, que també és de pàtria de
les hamburgueses. Però hi ha una mica de lletra menuda que convé
esbrinar. No som un expert en la semiòtica ni en ciències
enigmístiques per l'estil, però et puc ben assegurar que allò que
ha acabat de confitar la gesta és que hagis estat capaç de fer
girar el teu astre, que només repartia salutacions davant els
objectius de les càmeres americanes, vers un que era d'una agència
espanyola, amb poques paraules, que has fet retre honors i
vassallatge al teu acompanyant. I això no ha passat desapercebut
pel sedàs nacionalista espanyol i tothom ho ha agraït i magnificat.
M'agradaria tenir les hemeroteques a mà per comparar la teva
trajectòria amb la d'en Banderas. Em fa l'efecte que teniu un punt
en comú, heu servit "mirau per on ells que no són gens
nacionalistes, ans al contrari, oberts, internacionals, capaços de
valorar els mèrits personals de tothom més enllà de llocs de
naixements, de cognoms, de color de la pell i de races" idò heu
servit, deia, per fer alçar el bull a l'olla del patriotisme
"benentès i benpensant (no exacerbado)" però hi ha una diferència,
ell ha triomfat per ser un gran actor, per la força del seu treball
(haver-se agavellat amb na Melanie ha estat com una taca, amb les
senyores guapes que hi ha aquí i allà); tu, en canvi, el teu gran
mèrit rau, senzillament, en haver conquerit en Tom Cruise. Per
això, em fas doblement pena.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.