Estimada Penèlope, abans d'entrar en matèria, m'hauràs de permetre que faci un petit aclariment, aquest no és el mateix escrit que et vaig adreçar ja deu fer mig any, sé perfectament que tu ho distingiràs a la llegua però en aquests mons nostres "tu ho deus saber més que ningú" hi ha moltes enveges i susceptibilitats i no voldria ser acusat de repetir sistemàticament els articles. Supòs que en el fons de tanta carta hi deu subjaure, com t'ho diria jo, una certa fascinació per aquesta carona de fràgil ingenuïtat que passeges i que ara no et podria dir a qui em recordes de les meves heroïnes juvenils.
Si a la passada carta, ho recordes, et vaig tractar com una heroïna per haver gosat escriure a una paisana teva en anglès contra els braus, concretament contra els Sanfermins; tot cometent dos pecats dins un (escriure en un idioma forà quan en podries haver utilitzat un d'igual d'internacional, i haver escrit contra una de les essències distintives d'aquesta pàtria teva), que et valgueren el blasme de gasetillers, columnistes i de bona part de la caterva de lloques que, a qualsevol cadena televisiva, escainen la vida dels famosos, i que no et declararen persona non grata perquè no tenien atributs per fer-ho, però que justificaren "no perdonaren" la teva imprudència tot dient que algú t'havia begut el seny; ara, reiona meva, t'has congraciat amb tota aquesta tropa i, què vols que et digui, m'has fet com a pena i tot.
No, no et pensis que m'he posat gelós del Tom Cruise, no és aquesta la jungniana qüestió de fons que m'ha fet brostar aquest sentiment. M'has fet pena, ninona, perquè el bessó que ha motivat els teus elogis i l'aparició gairebé en tots els noticiaris no ha estat el paper que has fet, com si d'una Dafne hel·lènica és tractàs, en la teva darrera pel·lícula, ni tampoc que hagis estat la portada de populars i prestigioses revistes americanes; no, t'han retut honors de generala, perquè has estat capaç de conquerir un dels galants més preuats de les amèriques i això és alguna gesta important, no fotem, comparable a la d'en Pizarro o a la de qualsevol altre descobridor, ha estat com posar una Pica en Flandes. Però la cosa, nineta, té molt més mèrit perquè no només l'has conquerit, sinó que pel camí has derrotat una bellesa americana que era l'esposa del preuat trofeu. Amb poques paraules, has posat l'olla gran dins la petita! Vaja, que això teu és molt més gros que la gesta de la ucraïnesa Pintusevich, que ha derrotat la reina de la velocitat, Marion Jones, que també és de pàtria de les hamburgueses. Però hi ha una mica de lletra menuda que convé esbrinar. No som un expert en la semiòtica ni en ciències enigmístiques per l'estil, però et puc ben assegurar que allò que ha acabat de confitar la gesta és que hagis estat capaç de fer girar el teu astre, que només repartia salutacions davant els objectius de les càmeres americanes, vers un que era d'una agència espanyola, amb poques paraules, que has fet retre honors i vassallatge al teu acompanyant. I això no ha passat desapercebut pel sedàs nacionalista espanyol i tothom ho ha agraït i magnificat. M'agradaria tenir les hemeroteques a mà per comparar la teva trajectòria amb la d'en Banderas. Em fa l'efecte que teniu un punt en comú, heu servit "mirau per on ells que no són gens nacionalistes, ans al contrari, oberts, internacionals, capaços de valorar els mèrits personals de tothom més enllà de llocs de naixements, de cognoms, de color de la pell i de races" idò heu servit, deia, per fer alçar el bull a l'olla del patriotisme "benentès i benpensant (no exacerbado)" però hi ha una diferència, ell ha triomfat per ser un gran actor, per la força del seu treball (haver-se agavellat amb na Melanie ha estat com una taca, amb les senyores guapes que hi ha aquí i allà); tu, en canvi, el teu gran mèrit rau, senzillament, en haver conquerit en Tom Cruise. Per això, em fas doblement pena.
