cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Millor escriptor que rector (i II)

Tot garbellat, El mal bocí segurament té més importància com una contribució a la literatura humorística més decidida i al millor coneixement d'una temàtica tan densa i extensa com la mitologia felanitxera. Però el seu caire més rellevant tal vegada sigui la mallorquinitat, la vitalitat i la riquesa idiomàtica del seu llenguatge. D'una banda hi podem trobar una extraordinària riquesa de formes verbals de gran força expressiva i ben autèntiques. Vegem-ne alguns exemples: enflocar, etzibar, ensivellar, passar per l'adreçador, gastar pels descosits, treure a rotlle, malavejar, allerar, fer l'orni, refegir, tenir la mà trencada, mamprendre, endidalar, tenir empriu, etc. D'altra banda la varietat del seu vocabulari, que combina eficaçment paraules molt pròpies amb altres d'extracció més llibresca que també fan el seu paper i combinen amb tota naturalitat amb les anteriors. D'entre el primer conjunt podem esmentar curolla, esquiterell, mansiula, bigalot, conxorxa, endemesa, batussa, entrellat, escarransit, sól·lera, eixabuc, bugat, xibiu, etc. D'entre el segon conjunt esmentarem sevícies, aticista, ordalia, enjondre "que ve a ser el nostre equivalent per al francès ailleurs", ordalia, extorquidor, serendipitat "un anglicisme del tot justificable en un científic", asteisme, amícia, amencial, dessabeit, adunació, contemptible, distal, opiniós, sagristal, anafilàctic, cocrodilià, helicó, dislàlia, occisió, encontinent, etc.

Cal remarcar també algunes frases fetes: Què han de fer els porcs si les ovelles grufen? Qui pets envia, merda espera. A mal temps, poca vela. Més viu que un caliu. A qui reparteix i s'engana, Sant Magí li treu un ull. En comptes d'esmolar, fer osques. Si les voreres en volen, que s'acostin. I una, especialment, d'elaboració pròpia: «La llibertat d'expressió és poder dir, sense por de represàlies, el que els altres no volen sentir».

Que el lector perdoni la llargada de totes aquestes enumeracions, però he volgut destacar com crec que se mereixen les qualitats del llenguatge de Nadal Batle. Des d'aquest punt de vista pens que la publicació per Documenta Balear de El mal bocí és una contribució important al conreu de la nostra escriptura i hauria de ser d'incorporació obligatòria a totes les biblioteques públiques de la Comunitat.

Per descomptat, El mal bocí és també "cal insistir-hi" una valuosíssima aportació a la temàtica substantiva i substanciosa del seu Felanitx nadiu. En definitiva, hauria de ser un llibre que arribàs al gran públic (en la mesura que, entre nosaltres, podem parlar d'un gran públic). Aquest gran públic, més gros o més petit, no hauria d'encloure tots aquells que puguin guardar un record reticent del seu pas pel rectorat de la UIB. Perquè de tothom hem de saber aprofitar tot el millor que ens pugui aportar, distingint allò que tots sabeu de les témpores.

Sí, pens que en Nadal Batle va ser millor escriptor que rector.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.