Aquests dies d'agost, amb la calor asfixiant que patim, compareixen a la premsa balear dues notícies que me criden l'atenció. Una primera notícia, la previsió d'Aena d'ampliar l'aeroport de Malloca fins a una capacitat de 38 milions de passatgers. Una segona notícia, la baixada dramàtica de cabal de l'aqüífer de s'Estremera, que alimenta bona part de la badia de Palma. Dues notícies que coincideixen en el temps i que palesen, una vegada més, l'eterna contradicció sobre la qual s'està desenvolupant la vida econòmica i social d'aquest país. Si no tenim aigua per abastir les places residencials i turístiques existents, com pretenem abastir el creixement d'aquestes places? Evidentment, l'única resposta possible són les dessaladores. I no som dels que aposten per una criminalització d'aquest enginy; tanmateix, sí som dels que pensen que l'activitat humana s'ha de compatibilitzar amb l'entorn on es desenvolupa. Si no tenim aigua per a allò ja construït, sembla lògic aconseguir el subministrament a través d'una dessaladora. Ara bé, si no tenim ni aigua, ni capacitat de tractament de residus, ni possibilitat de producció energètica, per subministrar al que es pretén construir, sembla lògic no construir-ho. Però, clar, ja ho diuen que el sentit comú és el manco comú dels sentits, i resulta que el que és lògic i de calaix només ho és per una part de la ciutadania perquè, de fet, hi ha una altra part que, de lògica en deuen tenir una de molt diferent. Estic pensant en l'Ajuntament de Palma que tot i no tenir ni gota d'aigua se dedica a donar llicència d'obres amb una alegria i impunitat impresentables, si això són els responsables públics, com deuen ser els irresponsables? O estic pensant en tota aquesta gent que s'estira els cabells per unes moratòries que simplement pretenen posar seny on fins ara la situació demostra que n'hi ha hagut ben poc. Ja sé que és un tema recurrent aquest de les mesures provisionals urbanístiques, de totes maneres davant algunes opinions, un no pot deixar de mostrar la seva sorpresa. I que ningú no ens faci perdre la llavor introduint un virtual racisme, totalment aliè a la nostra història i manera de ser. Dir que la capacitat de recepció d'emigrants a les Balears és limitada no és una opinió racista i en contra dels que vénen de fora, és un fet objectiu si es tenen dos dits de front; a les Balears no hi caben, amb uns mínims de qualitat de vida, vint milions de persones, i punt. Si voler mantenir aquests mínims de qualitat és racisme, serà que tots plegats som uns racistes inconscients. El que és un suïcidi és comprovar com cada dia els recursos naturals donen senyals d'alarma i la resposta que donam és esprémer-los una mica més a veure si rebenten. I si a això hi afegim que el sistema polític provoca, que una part de les decisions d'estat que afecten les nostres illes sembla que s'han de prendre de fora, sense encomanar-se a ningú d'aquí, ja tendrem la seu plena d'ous. Que sobre l'ampliació de l'aeroport el nostre autogovern no pugui dir res, ens pot fer concloure que això de les autonomies realment ha estat un invent d'eficàcia limitada i que no respon al que molts reivindicam. Perquè al problema de convèncer els balears de la necessitat d'aturar, de restringir la construcció, de redimensionar i variar el model productiu, hi afegim que hem de convèncer uns senyors de Madrid que es pensen que això són els seus dominis d'estiueig amb quatre indígenes que celebren quatre festes estrambòtiques que ells comenten amb el seu polo nacionalment decorat. Mala papeleta aquesta de viure amb una classe dirigent de tan poca alçada i amb un govern tan pressionat per un centralisme redescobert pels pijos populars.