Quan Julio Iglesias diu que és «el millor», pens que la misèria humana creix en proporció directa a l'èxit econòmic i social de l'individu. Amb un excés d'eufemisme, jo li diria a Julio Iglesias, que «tota la meva vida es lliga a tu com en la nit les fosques a la flama», però cal ésser discrets i només li diré que encara hi ha calius a la memòria de la primera entrevista llarga que li vaig fer a Benidorm, el dia que guanyà amb aquella dolça cançó que es deia La vida sigue igual. Fou el meu primer èxit internacional, la primera entrevista de doble pàgina que em publicaren a Madrid i, aleshores, en Serrat només tenia vint anys i mestre Pablo Neruda ens escrivia cartes encoratjadores i ens deia que Julio era un dels millors, però no «el millor». Amb Neruda parl cada dia. N'Iglesias, fa més de 25 anys que ni em saluda, gràcies a Déu...