Mals temps per al diàleg

Si la història avança amb alts i baixos, ara ens toca viure (i allò que és pitjor, a alguns morir) una de les davallades. Sembla que no corren bons temps per al diàleg, que al cap i a la fi és, si no l'única, sense cap dubte la millor manera de resoldre els conflictes.

Només recordar els noms d'alguns dels líders que tenen a les seves mans la resolució d'alguns dels conflictes que arrossega la humanitat, ja és com per posar-se a tremolar. De tots ells, el cas d'Ariel Sharon pot ser el més representatiu i també el més tràgic. Negar-se a veure que el conflicte entre els palestins i l'estat d'Israel només té un camí per a la seva resolució, que és el diàleg, és més propi d'un fanàtic que d'un dirigent apte per a la gestió política.

La llista, desgraciadament, és molt més llarga i abasta dirigents dels cinc continents, amb el cowboy, George Bush, al capdavant i amb l'excepció fràgil i provisional de Blair i Adams al difícil mosaic d'Irlanda del Nord.

I segur que hi ocupen un lloc destacat el neo-duce, Berlusconi, i el caudillín Aznar.