Pot ser que l'anunci d'experimentar la clonació humana o els naixements in vitro sien a l'origen de l'expressió que encapçala aquestes línees, però un la intueix anterior, fins i tot, a la parida de la cinematogràfica saga de les guerres de les galaxies, encara que en pocs dies l'hagi sentida un parell de vegades per primer cop. Pot semblar, a primer cop, un camp semàntic contrari al «fill de deus» "l'heroi", o l'antònim de «fill de puta» "el malvat". el miserable,..." per definir les qualitats i les limitacions humanes d'un personatge. En aquestes hores d' apoteosi de l'orgia de l'estiu i de les festes, són les cròniques de Maruja Torres qui millor disseccionen els personatges nascuts del paper couché que volen de Maó a Eivissa en un avió militar, per posar un exemple, i els descobreix, encara, el seu primer origen humà estirant-se l'elàstic del banyador. Són millors que els comentaris d'entès que es dispensen més que menjar als cenacles estiuencs, on el silenci del ministre Jaume Mates "més pel cas Mapau que pel foc que devora pinars" és objecte de controvèrsia i moratòria. I és que a Madrid, aquest estiu, han posat en entredit el ministre. I aquí, qui menys en sap, més hi té a dir per allò de fer bon paper davant el senyor. La culpa de tot, ha vengut a dir un majoral de diari, és de l'amo de la possessió de veïnat que ha tirat el preu de les ametlles. L'eterna cançoneta de missus, gelós per manca d'estimació colonial. Tot un detall que fa nascut de dona a qui s'encaperrota a estar entre els elegits pels déus i contar-nos els seus àpats, que no les seves mentides i venudes. L'adagi popular, però, és contundent, tal i com el cantava Francesc Pi de la Serra: si els fills de puta volassin, no veuríem mai el sol. I cada tres segons s'enlaira un avió.