«No sé de què m'està parlant», la resposta de José María Aznar a les preguntes sobre la possible imputació del coordinador general del Partit a les Balears. L'estratègia és bona. Possiblement, quan ho sàpiga públicament "probablement ara ho sap només en la intimitat, però no és de fair play periodístic ficar-se amb la intimitat dels personatges, per molt públics que siguin" haurà d'actuar. I amb les dades que ara mateix són públiques a la mà, el Presidente només té una sortida. Comença per «M» i acaba per «s», és ministre i dirigeix la sucursal balear amb tanta mà esquerra que les esquerres esburbades li estan fent un traje.
Aquesta no és una columna política. Vol aprofundir en el drama humà d'un home d'Estat que confia en els seus fins al final, i no vol sentir-se traït pel seu olfacte ni pels assessors de la terra de la paella. En públic, Aznar no ho vol sebre fins que no ho sàpiga la Justícia. Com quan ets petit i els companys et delaten els Reis d'Orient. Cerques sempre una confirmació oficial, contrastada.
Potser Aznar no la tendrà mai; potser la tàctica de l'estruç "no només l'estruç es tapa la cara perquè no la vegin: també ho fan els infants (surt pueril, la columna humana, eh?) i els cans, i potser un comitè d'etòlegs i analistes polítics te'n podria apuntar més, d'animals que només han de velar la foto per negar la realitat" li serveix per canviar la realitat. Ja ho va fer "i dura!" amb el socarrimat España va bien. El sol del mes d'agost ha encalentit aquest presumpte fems que passeja des de fa mesos pels mitjans balears, i el tuf ja arriba a Madrid amb intensitat. Fins quan tancarà files "públicament" el Partit Popular de les Illes?