A vegades no hi ha res millor que mirar a fora per despreocupar-se dels problemes interiors. No penseu que parl de la psicoanàlisi o d'altres exterioritzacions personals per l'estil, no, el que vos proposava era molt més senzill (i barat) i d'àmbit col·lectiu. Ofegats pel cada dia de la nostra Comunitat, arribam a pensar en l'exclusivitat dels problemes; amb la qual cosa, a més de patir-los com tothom, desenvolupam un sentiment de culpabilitat agreujant que ens paralitza i ofereix el punt de feblesa ideal per ser rematats pels aspirants a gurús manipuladors. Som «rars», és veritat, però no tant. Mirau, si no, els titulars més destacats de les cinc edicions regionals d'El País i vos sonaran com a propis. Al País Basc els preocupa l'augment, en el segon trimestre de l'any, d'un 25% del preu de l'habitatge de nova construcció. A Catalunya els veïns del Raval s'organitzen contra les màfies de la prostitució i a Madrid el batle tancarà el Retiro els vespres per «qüestions de seguretat». Ara, si tots aquests no vos sonen propers, observau el que deia l'edició d'Andalusia a la primera plana: «El preu dels hotels manté un ritme de creixement anual del 10%»...

Que el temps provoca arrugues o torna les coses al seu lloc, segons es miri, és una cosa sabuda. Que res no és com sembla tot d'una: els atractius colors es degraden, abandonen la cridaneria de la novetat, perden definició i fan possible veure el que hi ha al darrere, també sol ser una constant perquè res no és com el primer dia ni té exactament la mateixa imatge que ens n'havíem format. Però que el PP de Cort ens ho mostri tan clar, sense embulls ni el més mínim dissimul, ultrapassa el que en política seria sincer per caure de ple en la ingenuïtat. Sabíem que no eren el que prometien ser i que, a mesura que passa el temps, més es veu el que hi ha al darrere, però que el manteniment de les tanques publicitàries seria l'exemple més clar del que han estat aquests 10 anys d'imatges prometedores que s'esmunyen cada dia, perden color i mostren el que pretenien tapar des del principi, no m'ho podia imaginar. Idò sí; quan passeu prop d'una d'aquestes tanques veureu la veritat: són més barates del que semblen i a poc a poc, però inexorablement, perden l'atractiu, fins i tot pels qui en tenien, i surt a la llum el que pretenien tapar. Tot un símptoma.

Tenim tot l'estiu per fer càbales sobre l'actitud d'Unió Mallorquina respecte a les noves mesures de contenció del creixement. Veurem articles, comentaris a favor i en contra, apel·lant al seny de la senyora Munar per salvar les opcions d'un costat i de l'altre. No podien oferir-li millor diversió: diverses setmanes per rebre ofertes, escoltar proposicions i sentir-se l'eix d'aquest petit món nostre. Aquest serà el tractament rejovenidor estival que farà innecessàries les «extensions» per a la propera tardor.