Aprofitant que el president del Govern espanyol fa enguany vacances a Menorca, l'illa més al nord del país de l'ecotaxa, i que el ministre de Medi Ambient passa un llarg week end a Mallorca, l'illa sense nord que sol·licita prostitutes setmanalment a la secció de contactes/relax de La Vanguardia, és un bon moment per recomanar a cadascun d'aquests fenòmens de la perruqueria llegats per la mare natura una lectura estiuenca. Aznar trobarà la resposta a fantasmes interiors en qualsevol d'aquests dos llibres de Jaime Gil de Biedma: Antología poética o Moralidades. De moment, per fer boca, un fragment del poema «Apología y petición», on el poeta parla així de la «madre España» que ell presideix: «este país de todos los demonios/ en donde el mal gobierno, la pobreza/ no son, sin más, pobreza y mal gobierno/ sino un estado místico del hombre,/ la absolución final de nuestra historia?». I Matas trobarà el perquè de la fi de la vida a la vora d'un riu a Camí de Sirga, de Jesús Moncada: «Poc abans del tancament de les comportes del pantà de Riba-roja, la pluja va despenjar-se amb violència sobre la vila demolida i deserta. Les barrancades de la serra del Castell es precipitaren amb fúria sobre els molls, trencaren els amarratges podrits del cementiri dels llaüts i els dispersaren. A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets. El Verge del Carme va asclar-se enfront de l'Illa dels Tretze Sants, la proa s'encallà entre els àlbers de la vora. Quan el riu el va deixar, ningú no reconegué les restes de la nau; la rabior de la riada havia esborrat les lletres del tercer nom. El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les Vídues un dels dies esplendorosos de l'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta». De res.