Munar ha estat enguany, per molt que els foti als partits
d'esquerres, la millor de la classe. El juny tenia els deures fets,
i aprovà la moratòria més valenta de les que es recorden. Els
partits d'esquerres es plantejaven boicotejar-la, perquè com a bons
polítics, no sempre miren el contingut, sinó de qui ve la
iniciativa. Una mescla de curtor i gelosia de la que ja hem parlat
prou, però que en aquest cas no s'imposà.
La resta de partits del Pacte han estat a punt d'anar a
setembre, però han aprovat in extremis gràcies a les diferents
mesures protreccionistes aprovades ahir a un dels Consels de Govern
que justifiquen la seva arribada al poder. Un pot pensar que
l'encimentada general de la nostra terra comença a recular, però ni
prop fer-s'hi.
Per un costat, els ajuntaments col·laboracionistes de la
formigonera, com Llucmajor o Palma, han demostrat que quan es
tracta de facilitar les coses als poders fàctics, són competents i
tramiten els expedients a la velocitat de la llum. Han multiplicat
la concessió de llicències per tal d'ajudar els qui volien evitar
la moratòria del CIM. Però per si fos poc, sempre queda Madrid. No
basta que ens segueixi castigant amb una balança fiscal patètica
com denunciava el vicepresident Sampol aquesta mateixa setmana,
sinó que a més quan arriben doblers, sempre són per afegir-hi al
banyat.
El ministre de passejos marítims, Jaume Matas confirma setmana
darrere setmana que sense el seu assessor Javier Mato està
absolutament perdut. Primer intentà provocar crisis dins el Pacte
de Progrés oferint inversions milionàries per fer exactament el que
el Govern no volia. Com que l'estratègia del xantatge no li va
funcionar, ara ha decidit dedicar-se exclusivament a les seves
competències, sense fer de cap de l'oposició des de Madrid. I clar,
ha aplicat estratègies pròpies d'altres èpoques, quan les
inauguracions de pantans eren tan habituals. El ministre té clar
que vol sortir a la foto, i que això s'aconsegueix inaugurant el
que sigui. Però clar, no inaugurarem un paisatge verjo. Això ja hi
és. Hem de ficar-hi mà. Com deia un altre neoliberal quan era
conseller dobres públiques, Tomeu Reus, «jo crec en la mà de
l'home». Matas també hi creu. Jo, sincerament, no. Veient els
resultats de la mà de l'home a la costa, i a l'interior, val més
que romanguin quietets. I sembla que a cala Tuent també hi
projecten ciment en forma d'obra pública.
És curiós, però l'espai m'impedeix parlar avui d'uns altres que
creuen que l'espai és il·limitat. El Ministeri de Foment del
ciment. Volen duplicar la capacitat de l'aeroport de Palma. Si
pensen que l'espai és il·limitat, que facin la prova de fer un
article setmanal parlant dels qui es carreguen la nostra Illa.
Veuran com no basta el diari sencer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.