algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
32°

Abocadors de paraules

Existeix el perill que, de tant de parlar de les coses, arribem a tenir la percepció que les coses passen en l'univers de les paraules. Les paraules serveixen per referir-se als fets, però no els suplanten. No obstant, sembla que hi ha una certa propensió a creure-ho. Inundam el paper, l'aire i les pantalles de paraules parlant de sostre poblacional, bell eufemisme per dir que veritablement feim oi, de tants que som; o parlam i parlam de la manca de recursos, de la manca d'aigua molt específicament. I de vegades hom podria creure que aquestes coses pertanyen al reialme de les paraules, dels articles de premsa, dels editorials, de les intervencions parlamentàries o de les preguntes de l'oposició en els plenaris dels ajuntaments. És com si ens alimentàssim de paraules, individualment i col·lectivament, i els fets fossin una matèria primera, necessària, però només per sotmetre-la a totes les manipulacions imaginables fins a presentar-la al públic en forma d'un menú de paraules, sense vinculació aparent amb allò que les ha originades.

Així, doncs, ens sobta llegir (primera pàgina d'ahir, de DdeB), que Greenpeace ha detectat 38 abocaments d'aigües residuals a la mar de les nostres illes. No parlàvem de sostre poblacional? No hem pensat tots que no pot ser, aquesta gentada durant els mesos d'estiu? És clar que ho havíem dit tots, llevat dels hotelers, que són una altra història. Si tots, llevat dels hotelers, hem pensat i alguns hem dit que som massa, ens hem d'estranyar que la m. surti per alguna banda? Si som massa, això vol dir que no estam preparats per ser tants, i una realitat tan simple i contundent sembla que no la podem assumir, que l'hem de tenir amagada darrere una cortina de paraules, paraules i paraules. Però els fets tenen la seva pròpia dinàmica i es presenten en forma d'aigües residuals.

I no parlàvem també de la manca de recursos, molt especialment de l'escassesa d'aigua, que el ministre Jaume Matas vol resoldre amb dessaladores? Sí, que n'hem parlat, i molt, i els grups més sensibles als problemes de la nostra terra no es cansen (i n'hi ha per esclatar-se) d'avisar-nos. Paraules? Creim que els avisos d'aquests grups són paraules, més paraules per amuntegar en algun abocador de paraules? Perquè això és el que sembla que feim, recollir-les totes cada matinada, en camions de la major capacitat, i traslladar-les als abocadors secrets de paraules.

Però no basta, perquè novament els fets, i els mateixos dies, s'han rebel·lat contra aquesta mania reductora i han ocupat el lloc que els pertoca. A Son Servera (DdeB d'ahir, pàgina 11) ha esclatat la crisi de l'aigua, i això no són paraules per omplir informatius i vendre un producte, són fets que, com els abocadors detectats per Greenpeace, tenen vida pròpia, existeixen al marge que se'ls divulgui, que se'ls manipuli o se'ls empri com a arma entre oposicions i governs per acusar-se mútuament de manca de previsió, d'incapacitat política o d'obstruccionisme. Moralina: potser entre tots hauríem de començar a considerar els fets en la seva primera accepció, no com a simples pretextos, perquè, si no, ens continuaran passant per damunt i arribarà que no sabrem què ens ha passat ni per què tots els ossos ens fan mal.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.