El petit misteri d'uns ulls encesos és, tal vegada, una de les
petites anècdotes que més es recordaran de l'exposició «Escultures
de pintor, una veritat possible» que s'ha inaugurat la setmana
passada al casal Solleric. Es tracta de Head 2000 de Bernardí Roig,
un cap de bronze "les faccions del qual a penes poden veure's"
perfectament amagat darrere una columna de fusta pintada de blanc i
recolzada en una superfície que deu esser ignífuga si bé ja es
troba una mica fumada, amb els ulls efectivament encesos més aviat
girats cap a la superfície, com si fossin dos llums d'oli, tal
volta una mica més potents però tampoc no massa. El cap en qüestió
penja d'un filferro de l'esmentada columna/tapadora i realment no
es veu si un no va a guaitar que hi ha darrere. Això vol dir que
una certa escenografia de l'ocultació és una part substancial de
l'obra en qüestió, participa de la seva peculiar presentació.
És un fet que, darrerament, les distincions entre les arts han
anat debilitant-se o perdent terreny. Òbviament, cal no oblidar que
totes les arts han tengut sempre alguna cosa en comú: la creació o
la mostració de la beutat, d'algun tipus de bellesa i el servei o
servici epifànic a algun mite, la transmissió d'algun coneixement o
misteri. D'altra banda, l'artista no té per què necessàriament
esser unidimensional. Més aviat diríem que la persona humana no
convé mai que sigui unidimensional, einfältige, d'un sol plec. Per
tant, que els pintors puguin ser també escultors no té per què
escandalitzar ningú. Conseqüentment, no ens pot sorprendre gens que
s'hagi organitzat aquesta mostra representativa de la feina en
escultura de vint pintors. De fet, els artistes aplegats han fet
també muntatges, escenografia i "encara que hagi estat amb la
col·laboració del comissari de l'exposició i del seu equip tècnic"
fins i tot luminotècnia. Perquè els muntatges, l'escenografia i la
luminotècnia poden aconseguir també efectes més o manco artístics.
De fet, podem recordar que fins i tot l'aplicació del marc o de la
vasa més adient té conseqüències decisives per a la millor
apreciació d'un quadre.
Algunes de les «peces» exposades poden considerar-se
perfectament petites instal·lacions. Aquest seria el cas, per
exemple, de Ciudad capilla (1991) de Horacio Sapere o Barro con
alma (2001) de Mercedes Laguens, conformat per un recipient
circular de zinc de poca profunditat amb aigua, posat en terra, i
amb una abundant provisió, en remull, d'una mena de corets de
porcellana blanca cadascuna amb un rostre, vagament fotogràfic,
pintat en negre.
Una obra que crida l'atenció és una Sense títol (1999), de
Menéndez Rojas, en ferro, ciment armat i resina en la que se'ns
mostra una figura femenina allargada damunt una plataforma i una
figura masculina recolzada en suspensió a un costat, amb la major
part del cos resolt amb una tela metàl·lica. També és el cas d'Illa
del Sol (1997), de Guillem Nadal, que realment domina l'espai de la
sala més gran de la planta noble del casal, malgrat les cames de la
seva mena de trípode tentacular no són gaire gruixades "encara que
sí molt llargues o, més exactament, desmesurades" convergint sota
una espècie de petit bust en les altures, quasi tocant el
sòtil.
Les escultures que a un servidor més li han agradat són Dona i
cavall (1991), un bronze magnífic de Miquel Brunet; una peça de
ferro de Miguel Amengual, Sense títol (1998), la qual podria
definir-se "de manera superficial, sens dubte" com un trident de
mànec molt llarg i amb una base adequada, d'una verticalitat molt
estilitzada; un cap en bronze, de 1998, amb molta força, de Maria
Carbonero" de la que fa massa temps que no hem vist cap exposició a
Ciutat"; una peça més aviat (o també) humorística de Joan
Bennassar, Pere amb dos troncs (2001) i un Gran cap (1994) de
Matías Quetglas, que recorda els caps monumentals d'una cultura
grecopersa no gaire coneguda de l'Àsia Menor, que es troben a una
altura de més de 2000 metres al cim del Nemrut Dagi.
Bartomeu Fiol, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.