Dèiem aquí diumenge passat que allò vertaderament important de
les mobilitzacions contra la globalització neoliberal no són els
succeïts més o menys destructius que solen acompanyar les
concentracions d'opositors a la dictadura del Banc Mundial i del
Fons Monetari Internacional. Ens referíem a la necessitat d'encetar
"o generalitzar-lo" un debat a l'entorn de propostes com
l'aplicació d'una taxa a les transaccions econòmiques
internacionals, la implantació de la banca ètica, la defensa dels
drets humans arreu del planeta, la implantació de polítiques
medioambientals sostenibles, la defensa de les cultures oprimides i
un llarg etcètera de propostes per alleugerir els efectes negatius
de la globaliltzació. El cap de setmana passat, succeiren a
Barcelona uns fets prou greus com perquè una vegada més, caiguem en
el parany de discutir sobre els succeïts i no sobre les propostes.
Som-hi.
Diumenge i dilluns passat, a Barcelona i per obra i gràcia de la
senyora Valdecasas (filla d'un immigrat, sembla que amb papers,
però), es varen conculcar reiteradament els drets civils de milers
de persones. No es permeté la lliure circulació de gent que duien
determinades camisetes o pintes. S'impedí que es realitzassin
reunions perfectament legals. Es coartà la llibertat d'expressió de
centenars de ciutadans i de desenes d'organitzacions legalment
constituïdes. I allò que encara és més greu: se sabotejà, des de
dins, la massiva manifestació de diumenge matí.
La infiltració d'elements policíacs a les manifestacions legals
era com el secret de n'Ametler, que el sap un de cada carrer, però
ara ni els més incrèduls ja no ho podran posar en dubte: el mateix
ministre de l'Interior espanyol, es va veure obligat a
reconèixer-ho, després de les eloqüents imatges de policies vestits
de paisà, amb el rostre tapat amb mocadors independentistes (ja
deia jo que això del merchandissing indepe funcionava de meravella)
i armats amb pals de ferro, en cap cas reglamentaris. O sia, que
els que tractaren de boig un servidor per dir que darrere els
incidents del passat 30 de desembre hi havia alguns elements
infiltrats, ja es poden empassar les seves paraules. Per cert, ja
que hi som, on és la gran investigació que ens havien promès pels
esmentats incidents? Potser no interessen els resultats?
Bé, tornant als fets de Barcelona, caldrà fer una passa més i
ara que ja és indiscutible que hi havia policia secreta infiltrada
a la manifestació, caldrà aclarir exactament què hi feia allà i si
és veritat allò que afirmen diversos testimonis presencials, tan
poc sospitosos de ser antisistema com algún regidor del PSC-PSOE,
que alguns dels policies de paisà provocaren aldarulls i fins i tot
realitzaren destrosses.
Un servidor estava dinant tranquil·lament durant la càrrega
policial, així que no pot posar la mà al foc per res, en canvi sí
que m'atrevesc a dir que tot això de les policies secretes ha
arribat a extrems en part preocupants, en part ridículs. Actualment
hi ha serveis de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional
espanyola, de les policies autonòmiques i de les municipals, a més
dels serveis secrets espanyols, el CESID i americans, ja que Bush
en la seva visita al seu subordinat espanyol JM Aznar va anunciar
que ens enviaria un satèl·lit per escoltar les converses
telefòniques. I tota aquesta gent es dedica a espiar, o a tasques
d'informació com diu en Pérez Estremera, que va comparar la tasca
del seu missus a la reunió a la Conselleria de Treball amb la dels
periodistes (o sia que, benvolguts col·legues, ja sabeu la
fiabilitat que mereixeu a la pasma).
Però la cosa encara resulta més kafkiana: tots aquests cossos
s'espien entre ells.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.