Dèiem aquí diumenge passat que allò vertaderament important de les mobilitzacions contra la globalització neoliberal no són els succeïts més o menys destructius que solen acompanyar les concentracions d'opositors a la dictadura del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. Ens referíem a la necessitat d'encetar "o generalitzar-lo" un debat a l'entorn de propostes com l'aplicació d'una taxa a les transaccions econòmiques internacionals, la implantació de la banca ètica, la defensa dels drets humans arreu del planeta, la implantació de polítiques medioambientals sostenibles, la defensa de les cultures oprimides i un llarg etcètera de propostes per alleugerir els efectes negatius de la globaliltzació. El cap de setmana passat, succeiren a Barcelona uns fets prou greus com perquè una vegada més, caiguem en el parany de discutir sobre els succeïts i no sobre les propostes. Som-hi.
Diumenge i dilluns passat, a Barcelona i per obra i gràcia de la senyora Valdecasas (filla d'un immigrat, sembla que amb papers, però), es varen conculcar reiteradament els drets civils de milers de persones. No es permeté la lliure circulació de gent que duien determinades camisetes o pintes. S'impedí que es realitzassin reunions perfectament legals. Es coartà la llibertat d'expressió de centenars de ciutadans i de desenes d'organitzacions legalment constituïdes. I allò que encara és més greu: se sabotejà, des de dins, la massiva manifestació de diumenge matí.
La infiltració d'elements policíacs a les manifestacions legals era com el secret de n'Ametler, que el sap un de cada carrer, però ara ni els més incrèduls ja no ho podran posar en dubte: el mateix ministre de l'Interior espanyol, es va veure obligat a reconèixer-ho, després de les eloqüents imatges de policies vestits de paisà, amb el rostre tapat amb mocadors independentistes (ja deia jo que això del merchandissing indepe funcionava de meravella) i armats amb pals de ferro, en cap cas reglamentaris. O sia, que els que tractaren de boig un servidor per dir que darrere els incidents del passat 30 de desembre hi havia alguns elements infiltrats, ja es poden empassar les seves paraules. Per cert, ja que hi som, on és la gran investigació que ens havien promès pels esmentats incidents? Potser no interessen els resultats?
Bé, tornant als fets de Barcelona, caldrà fer una passa més i ara que ja és indiscutible que hi havia policia secreta infiltrada a la manifestació, caldrà aclarir exactament què hi feia allà i si és veritat allò que afirmen diversos testimonis presencials, tan poc sospitosos de ser antisistema com algún regidor del PSC-PSOE, que alguns dels policies de paisà provocaren aldarulls i fins i tot realitzaren destrosses.
Un servidor estava dinant tranquil·lament durant la càrrega policial, així que no pot posar la mà al foc per res, en canvi sí que m'atrevesc a dir que tot això de les policies secretes ha arribat a extrems en part preocupants, en part ridículs. Actualment hi ha serveis de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional espanyola, de les policies autonòmiques i de les municipals, a més dels serveis secrets espanyols, el CESID i americans, ja que Bush en la seva visita al seu subordinat espanyol JM Aznar va anunciar que ens enviaria un satèl·lit per escoltar les converses telefòniques. I tota aquesta gent es dedica a espiar, o a tasques d'informació com diu en Pérez Estremera, que va comparar la tasca del seu missus a la reunió a la Conselleria de Treball amb la dels periodistes (o sia que, benvolguts col·legues, ja sabeu la fiabilitat que mereixeu a la pasma).
Però la cosa encara resulta més kafkiana: tots aquests cossos s'espien entre ells.
