El poder és un tema de sempre i un d'aquests temes dels que parlen els qui no en tenen, d'acord, fins aquí arribem, però també el tema de fons, el tema del que realment estem parlant davall la superfície tan extensa com imprecisa de la globalització. Aquest tema sense límits conceptuals ni formals de la globalització (que inclou des de la nova visió que dels espanyols comencen a tenir a l'Argentina fins a la pobresa estètica de les nits televisives, des de l'actuació de la Policia a la manifestació del diumenge passat a Barcelona als dubtes sobre la qualitat dels mecanismes de participació "presents i futurs" en les democràcies occidentals i a la fatxenderia dels pilots d'Ibèria) havia estat enfocat fins avui com una més de les façanes del poder, però molta gent comença a sospitar que això ha estat tan tímid com inútil. Parlar dels conflictes que s'hi amaguen serveix per resumir-ne alguns enfrontaments (per exemple, els nacionalistes econòmics i polítics de l'excolònia argentina es revelen enemics dels caps de la "segons ells encara colonial" SEPI, alguns espectadors i contribuents comencem a desitjar la inhabilitació a perpetuïtat dels caps de programació de gairebé totes les televisions, els manifestants antiglobalització "simplificant" se les veuen amb la Policia i viceversa "entre altres coses, sembla que alguns policies es disfressen de manifestants, i això complica un xic l'anàlisi", i els pilots d'Ibèria fan amics, diríem, entre els altres treballadors de l'empresa, entre els passatgers i els turistes, entre els accionistes de la companyia i entre tutti quanti) però això no ens hauria de convèncer que el poder sempre significa conflicte.
Malgrat la simplificació que exigeix qualsevol explicació mediàtica, és convenient recordar que el conflicte no sempre és inconvenient, ni previsible i ni visible. Ja ningú no aspira a satisfer completament la curiositat que li provoca una notícia qualsevol del diari (el Papa ha anat a Ucraïna: ¿algú sap què hi passa, què ha significat la seva visita, quins problemes tenen per allà baix, o senzillament on és Ucraïna i si hi fa hivern o estiu a hores d'ara?) i ningú no és tan ingenu per pensar que tots els conflictes esmentats tenen una solució passablement acceptable (l'única cosa clara és que tenen moltes solucions dolentíssimes, per desgràcia, fet que n'incrementa la probabilitat que alguna reeixi abans que no ens adonem), així que deixem-nos de circumloquis i atrevim-nos a aixecar el vel que ens faltava: el pitjor dels problemes presents no és el poder, sinó la seva absència. Algun vent havíem sentit i no sabíem de quin torrent, perquè al nivell local no és cap novetat aquesta insinuació "gairebé mai suportada amb fets concrets" que qui ens governa no són aquells elegits pel poble ans gremis ben perfilats com els hotelers, els constructors o els taxistes, però ara parlem d'un temor que comença a superar qualsevol discussió política concreta, i on les parts en conflicte accepten que estan davant d'un procés ingovernable, no tant perquè no segueixi cap llei com perquè no sabem qui el governa. Les explicacions clàssiques, que encara avui dominen els mitjans informatius, parlen d'enfrontaments i de protestes i de vidres trencats i de càrregues policíaques contra la globalització, però la veritable protesta es dirigeix contra l'absència del rival. Qui és la globalització? Quin rostre té? On viu? (Només sembla clar què menja!). Aquesta és la primera protesta, i el primer clam: els manifestants antiglobalització demanen en primer lloc que aquest procés de processos comenci a tenir cara i ulls, i que ningú no s'enganyi acceptant que el seu rostre és la Policia (que, a més, se'l cobreix). El que demanen és que s'aclareixi qui mana, en resum: si el Govern o algun altre ens, petició que sembla prou raonable. Tots tenim les nostres sospites, en alguns casos més que fonamentades, però ens falta posar-les un rostre per començar a discutir. (Potser per això hi ha tants de vidres trencats darrerament). En definitiva, comença a ser urgent que algú respongui allò que demanaria en primer lloc qualsevol extraterrestre assenyat que arribés al nostre planeta: qui mana aquí?
