Se dóna comunament per suposat, en ambients polítics i periodistes, que la dura oposició del sector hoteler a l'ecotaxa era part de l'estratègia dissenyada pels assessors d'Antich. En síntesi se tractaria de provocar la reacció histèrica dels hotelers perquè aquests quedassin en evidència social: com oposar"se a recaptar 160 pessetes per turista i dia? No és una postura defensable. A més, si l'estratègia mediàtico"política tenia èxit s'incorporava a l'ecotaxa un valor sociopolític afegit que, amb el temps, podria esdevenir essencial pels interessos d'Antich de tornar asseure's al seu despatx del Consolat de Mar. Aquest valor era convertir el president en un símbol. En el símbol del ciutadà corrent, fet a si mateix, que gràcies al vot dels seus iguals és president i que s'enfronta als totpoderosíssims empresaris hotelers que de sempre han estat acostumats a fer el que han volgut, fins i tot, naturalment, posar i llevar consellers de turisme i qualque president. S'ha de reconèixer que si fos vera que existís aques pla, l'èxit ha estat rodó. Fins ara. És probable que avui per avui si un missatge, un tot sol, dels dos anys de govern del Pacte de Progrés ha arribat clarament a ser percebut per la ciutadania és que Antich s'ha enfrontat als hotelers i els ha guanyat, que la majoria d'aquests empresaris són uns insolidaris amb la resta de la societat balear i, també, que el PP els dóna suport. Un alt representant de la CAEB, hoteler, en un dinar de fa bastants mesos, explicava que era perfectament conscient de la jugada del Govern i reconeixia que la batalla política i mediàtica la tenien completament perduda. Que havien menyspreat la capacitat d'Antich. Hi ha signes que indiquen que políticament l'èxit d'Antich ha estat tan rotund que el PP i els hotelers han entès que s'havien de replantejar tota l'estratègia d'oposició. És l'única explicació al fet que la guerra no s'aturi. I això no és lògic. Una vegada aprovada l'ecotaxa, si aquest era únicament el problema, el normal hagués estat que si els hotelers o el Govern nacional haguessin decidit recórrer"la al Constitucional idò que ho haguessin fet, però no tancar"se a seguir dialogant respecte a tots els altres temes, que són molts, que hi ha pendents entre el sector turístic i el Govern. Però no, el bloqueig és total. Què cerquen, idò, els hotelers amb aquests in crescendo d'oposició política a Antich? Ara és el patètic Foment del Turisme, suara un gran empresari... i el PP sempre fent de corretja de transmissió política. Aquest camí d'enfrontament creixent pareix conduir els hotelers a una posició progressivament més enfeblida pel moment que haguessin de asseure's a negociar, la qual cosa pareix un suïcidi.... a no ser que no pretenguin negociar res, clar. És a dir, que s'hagi produït una rectificació de l'estratègia opositora i ara la guerra sigui efectivament total. Quina seria la nova orientació? Només n'hi pot haver una: no atacar tant l'ecotaxa (que també) com atacar el símbol polític que és el binomi Antich"ecotaxa. Com? Idò per la via de la desautorització social, intentant deixar en evidència Antich com un irresponsable polític que està jugant amb el pa de tots els balears: el turisme de masses de sol i platja que, evidentment, no té alternativa raonable ni avui, ni demà ni probablement mai. I per ventura aquesta és la part feble de tot el pla que ha servit per crear el símbol Antich"ecotaxa: que va ser pensat com una acció de xoc, però no per aguantar una llarga guerra. Aconseguint fer estendre socialment la idea que aquest Govern és, per dir"ho així, anti"turístic, el símbol patirà (ja pateix). Aquesta serà (ja és) l'estratègia d'oposició a l'espera que el turisme davalli una miqueta de no res (la qual cosa és probable), i ja se tendrà la diana marcada: Antich i els seus somnis de grandesa anti"turística. Igual que el Govern ha fet molta demagògica contra els hotelers, ara aquests, i el PP, semblen tornar"li: ja no discuteixen l'ecotaxa a partir d'arguments o raons tècniques, l'ataquen (com a Ibatur i a tota la política turística) amb demagògia política. És el més fàcil i, realment, és l'únic flanc pel qual poden atacar amb mínimes garanties d'èxit el qual seria, clar, que Antich no repetís de president.