A poc a poc, Zapatero, fadot com és ell, li està agafant la mesura a Aznar, talment un bonsai polític. Si fa alguns dies el president del Govern espanyol es mostrava obert a un pacte amb els socialistes sobre política europea després de les crítiques que li féu un líder de l'oposició que sap millor valorat socialment que ell, ara el PSOE li ha tornat el torpede que Aznar els havia enviat fa un any amb el nomenament d'Enrique Múgica com a Defensor del Poble, tot retirant la confiança en una persona que va militar en les seves files 37 anys i que va arribar a ser ministre de Justícia de Felipe González. Que la curtor d'Aznar no li deixàs veure que allò que ell donava a entendre com un golàs en la porteria contrària era en realitat un autogol a curt termini no sorprèn, ben segur, ningú fora de la ramada pepera. I el PSOE, que el va votar en el càrrec el juny de 2000 "i que ara, davant d'un home polèmic i per tant incapacitat per a exercir d'ombudsman, diu que no el votaria", hauria d'haver tingut en compte que en exercici del càrrec de ministre, Múgica declarava a El País, amb data de 18 de juny de 1989: «El caso Amedo es un ejemplo de colaboración entre los poderes del Estado». Es referia, òbviament, als poders judicial i executiu. Una frase així en el currículum d'un polític, en referència a un trist episodi de terrorisme d'Estat, l'hauria d'invalidar ad infinitum per a desenvolupar determinats càrrecs públics, sobretot aquells que es basen en una suposada exemplaritat neutrex. La sentència li va merèixer, tres mesos després, el següent qualificatiu, en una columna en el mateix diari, signada per l'analista polític Javier Pradera: «perfecto percebe»; dues paraules que, per cert, permeten l'acudit fàcil d'extreure'n dues sigles molt conegudes. L'olfacte polític del caçatalants Aznar resta lluny de qualsevol dubte.