L'altre dia deia Maria Antònia Munar que el vuitanta per cent dels mallorquins no volen rotondes, en referència al projecte per al desdoblament de la carretera de Manacor que ha presentat la Conselleria d'Obres Públiques i que preveu la construcció d'una dotzena d'elles.
No sé quines dades maneja la presidenta del Consell de Mallorca per poder realitzar aquestes afirmacions o si només s'ho pensa, però, de totes maneres, vull manifestar que jo m'incloc en aquest hipotètic vint per cent restant, és a dir, entre aquells que veim positiva la construcció de les esmentades rotondes. I m'agradaria explicar per què.
Quan fa uns anys, a la segona meitat de la passada legislatura es va obrir un intens debat sobre la conveniència o no de construir una autopista que enllaçàs Palma amb Manacor passant per la comarca del Migjorn i les seves possibles alternatives, semblava que en l'únic en què estàvem d'acord els uns i els altres era en el fet que la seguretat havia de ser una de les prioritats més importants, independentment de l'opció que finalment es dugués a terme. L'aleshores conseller de Foment Joan Verger i el seu Director General de Carreteres, el senyor Lessenne tenien molt clar que les autopistes eren el més segur. D'altres consideràvem que, si bé és cert que a una autopista es produeixen menys accidents que a una carretera, aquests solen ser mortals, a causa de les seves altes velocitats de circulació. El fet va ser que, per por que no els influís negativament en els resultats electorals, el Partit Popular va deixar passar el seu temps sense presentar cap projecte. Després, les eleccions donaren el triomf als partits que s'oposaven a l'autopista i que, obligats pel seu programa electoral que va rebre més vots que el del PP, ara presenten una alternativa que consisteix a desdoblar la carretera de Manacor.
Aquest desdoblement té l'avantatge que consumeix molt manco territori que no una autovia, però sense rotondes té un greu problema de seguretat: els girs a l'esquerra per accedir a les finques de foravila o als nombrosos establiments que s'ha permès construir al llarg d'aquesta carretera. Una de les maneres d'evitar aquest perill, no sé si l'única, consisteix a prohibir-los aquests i oferir com a alternativa diverses rotondes que permetin canviar de sentit per poder entrar des de la dreta al portell desitjat. Naturalment, perquè això sigui viable n'hi ha d'haver bastants, de rotondes, ja que si no obligaria a fer una voltera de molts de quilòmetres a les persones que vulguin accedir a una finca situada a l'esquerra del seu sentit de circulació, fet que augmentaria la densitat de trànsit i la pol·lució.
Però és que, a més a més, les rotondes tenen dos efectes positius col·laterals: la reducció de la velocitat i la simplificació de les prioritats d'encreuament. Les estadístiques apunten com una de les primeres causes de sinistralitat l'excés de velocitat. Les rotondes obliguen a reduir-la, cosa que les converteix en un element efectiu d'evitació d'accidents. Per altra part, tothom sap que qui circula per dins una rotonda és qui té la prioritat, mentre que qui hi vol entrar és qui ha d'esperar. Aquesta regla tan simple és una altra font de prevenció d'accidents, ja que en molts d'encreuaments, una persona que no conegui el paratge es pot equivocar i aturar-se per cedir el pas a un vehicle que no el té, amb la conseqüent irritació dels que li van darrere o, el que és pitjor, passant quan no se té prioritat, cosa que pot ser causa d'un accident.
En definitiva, si la majoria no volem una autopista, cosa que va quedar clara en els resultats de les darreres eleccions, l'única manera de fer una via segura és dotar-la de totes les rotondes que calguin. Si no, no ho serà.
