La Universitat de les Illes Balears "açò que en diem UIB, en una semblança onomatopeica del sanglot etílic" crec que mereix, enguany, unes notes de fi de curs que freguen la matrícula d'honor, o boni bé. Ho dic, específicament, pels excel·lents fruits que dóna l'Extensió Universitària de Menorca, instal·lada al palauet de Can Salort d'Alaior, de propietat municipal.
No tenc dubtes, contemplat des de la certa llunyania de Menorca estant, que el senyor Llorenç Huguet resultarà ser un plausible rector de la UIB. Elegit i reelegit, i sense que la seva direcció hagi suscitat mai crisis, incompetències o disgusts "d'una certa gravetat, s'entén", probablement passarà a la història universitària com un bon rector de memòria prou estimable. Ara bé, si veiéssim la cosa des de la perspectiva menorquina, ben segur que els elogis s'acreixerien encara més. Tenc la seguretat que, en efecte, el senyor Huguet ens deixarà records digníssims, d'una eficàcia i d'una preocupació per les illes menors absolutament modèliques, inoblidables i meritòries.
El senyor Huguet "que no debades és un home de consciència forjada en les limitacions de la nostra insularitat petita i dura" és l'artífex d'una Extensió Universitària que rutlla, que ha pres volada acadèmica, seriositat administrativa i versemblança. En açò, cal dir-ho, ha gaudit de la cooperació del batle d'Alaior, Antoni Gómez Arbona, que, per devers 1995, va treure el projecte d'Extensió per a Menorca d'un enfosquit pou de les bones intencions en què jeia malmenat i adormit. Tots dos, batle i rector, s'hi arromangaren de debò. I, així, de la rònega literatura electoral d'aleshores, en feren l'esponerosa realitat universitària d'avui. Potser aquells que creiem que només una sòlida, una sistemàtica i geomètrica educació intel·lectual esdevé socialment revolucionari "vull dir revulsiu i evolutiu", mai no li ho agrairem prou a tots dos. Ens han donat una Extensió que ha consolidat una bona oferta de carreres de primer grau (diplomatures), i, com hem vist dijous, una magnífica segona edició de la Universitat Oberta per a Majors, la UOM. A més, l'Extensió ha acollit ja la lectura d'una tesi doctoral aquest hivern, i just fa unes setmanes s'ha signat un acord amb l'Ajuntament de Ciutadella per habilitar una biblioteca universitària en aquesta població. La vitalitat, doncs, hi és palesa, a l'illa.
Som un veí tan proper de Can Salort, que sovint em puc creuar amb els alumnes que entren i surten, o amb els estudiants madurs que ressegueixen les classes de la UOM. Per tant, som testimoni de primera mà de l'activitat vivíssima que centrifuga l'Extensió. Molts capvespres veig els ulls esglaiats, plens de guspires, dels alumnes de la UOM que van i vénen amb la carpeta blava de la UIB sota el braç, com adolescents que recuperen els drets que la postguerra del 39 "la misèria general" els escamotejà. I en contemplar-los m'adon de l'obra, no només acadèmica, sinó de veritable reparació històrica que practica la UIB a l'illa de Menorca amb aquest contingent.
Encara em romanen en l'oïda els aplaudiments que els 36 alumnes de la UOM d'enguany feren a la vicerectora Mercè Gambús quan, dijous, entrà a l'aula per al lliurament de diplomes. Si açò no és, al capdavall, un final de curs amb matrícula d'honor, poc se n'hi falta.
