La Universitat de les Illes Balears "açò que en diem UIB,
en una semblança onomatopeica del sanglot etílic" crec que mereix,
enguany, unes notes de fi de curs que freguen la matrícula d'honor,
o boni bé. Ho dic, específicament, pels excel·lents fruits que dóna
l'Extensió Universitària de Menorca, instal·lada al palauet de Can
Salort d'Alaior, de propietat municipal.
No tenc dubtes, contemplat des de la certa llunyania de Menorca
estant, que el senyor Llorenç Huguet resultarà ser un plausible
rector de la UIB. Elegit i reelegit, i sense que la seva direcció
hagi suscitat mai crisis, incompetències o disgusts "d'una certa
gravetat, s'entén", probablement passarà a la història
universitària com un bon rector de memòria prou estimable. Ara bé,
si veiéssim la cosa des de la perspectiva menorquina, ben segur que
els elogis s'acreixerien encara més. Tenc la seguretat que, en
efecte, el senyor Huguet ens deixarà records digníssims, d'una
eficàcia i d'una preocupació per les illes menors absolutament
modèliques, inoblidables i meritòries.
El senyor Huguet "que no debades és un home de consciència
forjada en les limitacions de la nostra insularitat petita i dura"
és l'artífex d'una Extensió Universitària que rutlla, que ha pres
volada acadèmica, seriositat administrativa i versemblança. En açò,
cal dir-ho, ha gaudit de la cooperació del batle d'Alaior, Antoni
Gómez Arbona, que, per devers 1995, va treure el projecte
d'Extensió per a Menorca d'un enfosquit pou de les bones intencions
en què jeia malmenat i adormit. Tots dos, batle i rector, s'hi
arromangaren de debò. I, així, de la rònega literatura electoral
d'aleshores, en feren l'esponerosa realitat universitària d'avui.
Potser aquells que creiem que només una sòlida, una sistemàtica i
geomètrica educació intel·lectual esdevé socialment revolucionari
"vull dir revulsiu i evolutiu", mai no li ho agrairem prou a tots
dos. Ens han donat una Extensió que ha consolidat una bona oferta
de carreres de primer grau (diplomatures), i, com hem vist dijous,
una magnífica segona edició de la Universitat Oberta per a Majors,
la UOM. A més, l'Extensió ha acollit ja la lectura d'una tesi
doctoral aquest hivern, i just fa unes setmanes s'ha signat un
acord amb l'Ajuntament de Ciutadella per habilitar una biblioteca
universitària en aquesta població. La vitalitat, doncs, hi és
palesa, a l'illa.
Som un veí tan proper de Can Salort, que sovint em puc creuar
amb els alumnes que entren i surten, o amb els estudiants madurs
que ressegueixen les classes de la UOM. Per tant, som testimoni de
primera mà de l'activitat vivíssima que centrifuga l'Extensió.
Molts capvespres veig els ulls esglaiats, plens de guspires, dels
alumnes de la UOM que van i vénen amb la carpeta blava de la
UIB sota el braç, com
adolescents que recuperen els drets que la postguerra del 39 "la
misèria general" els escamotejà. I en contemplar-los m'adon de
l'obra, no només acadèmica, sinó de veritable reparació històrica
que practica la UIB a l'illa de Menorca amb
aquest contingent.
Encara em romanen en l'oïda els aplaudiments que els 36 alumnes
de la UOM d'enguany feren a la vicerectora Mercè Gambús quan,
dijous, entrà a l'aula per al lliurament de diplomes. Si açò no és,
al capdavall, un final de curs amb matrícula d'honor, poc se n'hi
falta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.