Durant 35 anys de tasca diària, les rèpliques o crítiques que més m'han ferit el bessó de l'ànima no han estat les d'aquells que, amb absoluta llibertat de pensament i d'expressió han volgut creure i han dit que jo era justament tot allò que jo mateix he odiat sempre, com ara el feixisme, la dictadura, la intolerància, el patriotisme exacerbat, la xenofòbia, el capitalisme i, en general, tots els «ismes» a ultrança. No, aqueixes crítiques, podeu estar segurs, no m'han ferit mai. Les poques "i úniques" vegades que la crítica o la rèplica m'han entrat fins a la cuina de l'esperit són aquelles en què un humà, és a dir, una persona s'ha sentit ofesa perquè ha cregut que jo atacava la seva condició natural "i divina" d'homosexualitat. Vegeu l'hemeroteca. Tot i això, sempre diré que l'únic que hauria de celebrar l'Orgull Gai és el Creador que els parí...