Carta oberta a Catalina Cirer

Senyora Cirer: N'Héctor no va fer ús de la violència el passat 1 de maig (com ben bé demostren les imatges de les televisions locals), perquè, entre altres coses, es troba inhabilitat per fer-ho; les seqüeles de les tortures que Pinochet i els seus sequaços li ocasionaren li impedeix de realitzar activitats que comportin esforç físic. Però, per als que coneixem n'Héctor, el fet que sigui acusat d'«instigar» actes violents és doblement insultant. Ens consta que n'Héctor alberga molt més amor que odi en el seu cor, i això n'ha estat la gran victòria sobre els seus torturadors. Ni Hugo Bánzer a Bolívia (qui li va fer desaparèixer sa companya d'aleshores i un fill de tres anys, d'aquells nins dels que mai no se n'ha tornat a saber res), ni Augusto Pinochet a Xile (qui va assassinar sa mare a força de tortura i que va estar a punt de fer el mateix amb ell) pogueren acabar amb el seu somriure, amb el seu afecte per la gent i confiança en l'ésser humà, amb el seus ideals de fraternitat i de canvi social. I aquest, insisteixo, ha estat el seu gran triomf.

Avui, quan vostè, senyora Cirer, s'afegeix a la llarga i esgarrifosa llista de perseguidors, em consta que som molts els qui estem convençuts que n'Héctor també guanyarà aquesta batalla. Per això l'animo a tancar el vergonyós expedient obert i a retirar tots els càrrecs que pesen sobre una persona que, lluny de ser condemnada, té molt que ensenyar-nos tant a vostè com a mi.