Com vostè bé sabrà, el ciutadà xilè Héctor Pavelic Sanhueza es troba en parador desconegut d'ençà que, fa unes setmanes, se li obrí expedient d'expulsió des de la Delegació del Govern a les Illes Balears que vostè dirigeix. S'acusa n'Héctor de ser el «cabecilla» d'una organització, la CNT, que mai no ha admès l'existència de jerarquies al seu si. Tot i que moltes altres persones, ben igual que ell, han actuat com a portaveus de la CNT davant la premsa, vostè només ha incriminat Héctor Pavelic acusant-lo de ser l'instigador dels successos esdevinguts el passat Primer de Maig. Per poc que s'estudiïn els motius d'aquesta acusació selectiva, és inevitable arribar a una terrible deducció: a ell se l'acusa perquè en la seva condició d'immigrant en resulta més vulnerable que la resta i és fàcil causar-li un major dany mitjançant la seva expulsió de l'Estat espanyol. Heus aquí les conseqüències de la Llei d'estrangeria i el missatge que des de la seva Delegació de Govern s'envia als immigrants que gosin treballar per canviar la societat: O calles o t'expulsen.

Senyora Cirer: N'Héctor no va fer ús de la violència el passat 1 de maig (com ben bé demostren les imatges de les televisions locals), perquè, entre altres coses, es troba inhabilitat per fer-ho; les seqüeles de les tortures que Pinochet i els seus sequaços li ocasionaren li impedeix de realitzar activitats que comportin esforç físic. Però, per als que coneixem n'Héctor, el fet que sigui acusat d'«instigar» actes violents és doblement insultant. Ens consta que n'Héctor alberga molt més amor que odi en el seu cor, i això n'ha estat la gran victòria sobre els seus torturadors. Ni Hugo Bánzer a Bolívia (qui li va fer desaparèixer sa companya d'aleshores i un fill de tres anys, d'aquells nins dels que mai no se n'ha tornat a saber res), ni Augusto Pinochet a Xile (qui va assassinar sa mare a força de tortura i que va estar a punt de fer el mateix amb ell) pogueren acabar amb el seu somriure, amb el seu afecte per la gent i confiança en l'ésser humà, amb el seus ideals de fraternitat i de canvi social. I aquest, insisteixo, ha estat el seu gran triomf.

Avui, quan vostè, senyora Cirer, s'afegeix a la llarga i esgarrifosa llista de perseguidors, em consta que som molts els qui estem convençuts que n'Héctor també guanyarà aquesta batalla. Per això l'animo a tancar el vergonyós expedient obert i a retirar tots els càrrecs que pesen sobre una persona que, lluny de ser condemnada, té molt que ensenyar-nos tant a vostè com a mi.