L'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Damunt els papers aquesta acadèmia té com a funció determinar i elaborar la normativa lingüística de «l'idioma valencià». Si a això hi afegim l'heterogeneïtat dels membres triats, alguns dels quals són prestigiosos lingüistes, mentre que d'altres són fervents partidaris del secessionisme lingüístic sense cap tipus de coneixement científic reconegut dins el camp de la filologia, ens trobam davant una obra de la que desconeixem totalment els fruits que pot donar ni crec que sigui possible fer-ne cap previsió. El que sembla més probable és que sigui més inoperant que res, ja que mentre una part dels seus membres tendran com a objectiu fer-la servir per mostrar la unitat de l'idioma i col·laborar amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de les Illes Balears, els altres dos organismes que tenen competència en la matèria en els diversos territoris de parla catalana, per arribar a consensos sobre la normativa lingüística que ha de regir al conjunt de l'àmbit lingüístic, altres voldran utilitzar-la, precisament pel contrari, per entrebancar tot el possible aquesta unitat tot cerant una gramàtica i una ortografia noves només pel País Valencià.

Pels que defensam que el valencià i el català no són més que dues maneres d'anomenar el mateix idioma, sembla clar que aquest nou organisme era totalment innecessari i, que el que s'havia de fer era molt diferent: o bé acceptar l'autoritat de l'IEC directament, o bé seguir el model balear i donar les competències de normativa lingüística a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, format per catedràtics universitaris experts en la matèria. Altres models intermedis haguessin pogut ser la signatura d'un conveni entre aquesta acadèmia i l'IEC, en igualtat de condicions, per reconèixer la unitat de la llengua i la normativa comuna, tal com succeeix en el cas del neerlendès que reconeix l'holandès i el flamenc com a un únic idioma i que és una proposta que defensa Vicent Partal des de Vilaweb.

L'editorial 3 i 4 acaba de publicar el llibre La llengua negociada d'Aitana Guia, en el qual l'autora analitza tot el procés de gestació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va ser el resultat del pacte lingüístic entre que es va desenvolupar durant els anys 1997 i 1998. L'autora sosté que aquest pacte ha estat un parany que Eduardo Zaplana va posar al Partit Socialista del País Valencià per assegurar-se la seva no bel·ligerància per poder dur a terme la seva estratègia d'absorbir el vot dels blaveristes d'Unió Valenciana, adoptant moltes de les seves tesis sense arribar al seu radicalisme. Un parany en el qual els socialistes hi varen caure de ple sense treure'n cap profit i que ha possibilitat la legitimació d'un organisme que serà del tot inoperant i que no ajudarà gens ni mica a la normalització del valencià, ans el contrari. L'autora arriba a la conclusió que «és millor no tenir cap acadèmia que tenir-ne una de dolenta. És millor assumir que actualment el conflicte lingüístic no es pot tancar que no tancar-lo en fals i a cada bugada perdre un llençol».