Amb motiu de complir-se dos anys de les eleccions autonòmiques, el govern que en sortí d'aquell canvi de majories parlamentàries ha llançat una gran campanya basada en el glamour de la veu femenina que acompanya els espots, dels nins i nines de dos anys que apareixen a les fotografies, en els colors... En fi, una campanya de gran volada que hem de veure quin èxit tendrà en l'aspecte comunicatiu. Ho dic perquè el lema real, l'eslògan encertat no era, ni molt menys, «dit i fet». I no ho era per dues raons, perquè no és cert que en política es pugui aplicar aquesta dita i perquè voler transmetre que les coses pel Pacte de Progrés són senzilles a la llarga els anirà en contra.

Ens hem passat els dos primers anys de legislatura fent-nos a la idea que no era gens fàcil engegar polítiques progressistes i que no ho era per diverses raons: perquè la maquinària administrativa funcionava en una altra direcció, perquè els acords dins el Pacte no han estat fàcils i s'han vist pertorbats per sentiments tan humans, però tan poc racionals, com la gelosia, perquè el govern central ha fet la traveta en més d'una ocasió, perquè els grups econòmics hegemònics a les Illes Balears han fet oposició dura i bruta, perquè UM val més que tres escons, per això i per moltes altres coses que segurament jo no sé ni imagín ni puc imaginar, aquests dos anys no han estat fàcils, gens fàcils per l'acció de govern. Això és el que jo havia tret com a conclusió pròpia i particular. Ara, si no és així, si tot es resol amb un «dit i fet», potser és arribada l'hora d'aplicar, sense cap mirament ni un, polítiques territorials i urbanístiques que ens treguin l'alè de les grues que tenim al clotell, que implantin un pacte fiscal just, que construeixin vies per fer circular trens, que facin net, que treguin l'angoixa del professorat de secundària, que facin possible la normalitat lingüística...

Entenc que la campanya dels dos anys de govern és necessària perquè les campanyes fan grans els polítics i els presenten com persones eficients fins al punt de mostrar-nos aquest govern com el govern natural de les Illes Balears. I tanmateix no és així perquè tot ha costat molt i el que costarà amb els assumptes que queden pendents als tribunals. Ha costat molt desplaçar el conservadorisme i costa molt aplicar polítiques progressistes. Dins el Pacte hi deu haver el compromís de no gratar en segons quines ferides però, amb motiu de fer festa pel seu segon aniversari no podem pretendre que tota la majoria social i de progrés que els hem donat suport ens hàgim tornat desmemoriats, beneitons.

Hi ha compromisos que no s'han complit, i això es pot explicar, argumentar, fins i tot es pot apel·lar al sentit de responsabilitat institucional que ha de tenir el governant, però no es pot donar per suposat que s'estan complint polítiques i, sobretot, que és fàcil complir-les.

Es pot entendre que, amb motiu d'aquest segon aniversari "una eternitat segons com ho mirem" es vulgui fer un brindis, però que no sigui un brindis al sol, sinó un brindis que refermi aliances, que estableixi noves complicitats, que expressi dubtes, que ens digui que no tot és bufar i fer ampolles. Ja som a bastament grans perquè encara ens caigui el moc.