No cauré en la generalització, com els agradaria als partidaris del pensament únic, i per això s'ha de fer un diari exercici de tria i sedaç, separar les persones del grup i qualificar-les una a una. Això sempre en contra de la dinàmica d'estereotips que ens imposen. S'han de rebre amb esperances les notícies en què es distingeix perfectament entre la compra de la seu de la Conselleria d'Agricultura i la de les finques d'es Verger i Albarca. Ambdues foren comprades, sense concurs públic ni publicitat, pels governs d'aquesta comunitat, però amb grans diferències: «no tots els polítics són iguals». Al mateix temps, hem sabut que la consellera de Benestar Social del Consell d'Eivissa, senyora Herranz, ha anat a Londres en la comitiva que visità la fira turística Steps. Segons apunta, amb ironia, l'incontrolable senyor Buades, serà que la consellera ha anat a estudiar els problemes dels sense papers per allà dalt: «no tots els progressistes són iguals».
Parlant de tudar doblers públics: dimitirà el responsable de la surrealista idea d'enviar equatorians al seu país per tornar amb totes les benediccions legals, després de les darreres notícies sobre legalització d'immigrants? Amb tota seguretat, no. Però, per arrodonir l'exercici surrealista, ara haurien de prohibir l'entrada dels que partiren enganats a l'Equador i no eren a Espanya abans del 23 de gener. Seria una pallassada, malgrat que no tendria cap gràcia.
No vaig poder assistir a la manifestació d'ahir contra la urbanització i el camp de golf de Son Quint, però em tranquil·litza saber que ni hi vaig fer falta: hi havia molta gent amb més consciència i menys emprenyos que jo. És difícil excusar l'absència, però ho és molt més entendre com aquests terrenys eren protegits abans del 92 i de l'aprovació de la, soposadament protectora, LEN. Haurem d'anar a cercar connexions, interessos particulars i tot allò que ajuda a construir el tòpic: «tots els polítics són iguals».
Poques coses hi ha més casposes i representatives de l'España Caní que la tuna. Idò era el que faltava a aquest ajuntament que ens ha tocat en penitència. Inventades romeries, importades ofrenes florals, desubicades faroles, malcopiats rius, jardins-bonsai com a males i minituritzades rèpliques dels civilitzats parcs... i ara: la tuna, autèntica rèmora del passat (segur que és passat?), mescla de malcriats «pícaros» i maleducats fills de papá, exponents d'una cultura masclista, gregària i primitiva, que eleva la xuleria a la categoria de mite. No ens faltava d'altra, veure com se'ls promociona en festes institucionals de Cort. Però, per altra banda, què es podia esperar d'ells?
